Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són afeccions de salut mental que afecten profundament la relació d'una persona amb l'alimentació, el seu cos i, sovint, amb el seu entorn. "El trastorn de conducta alimentària és el que té qualsevol tipus de pacient que pateixi una alteració de l'alimentació, ja sigui de no menjar o de menjar de forma excessiva", explica Joan Seguí, especialista en psiquiatria de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.
Els tipus de TCA
"Entre els TCA més comuns es troben el trastorn per evitació/restricció de la ingesta d'aliments, l'anorèxia nerviosa, la bulímia nerviosa, el trastorn per afartament i el trastorn alimentari no especificat", explica Rocío Roses, directora de l'Institut de Salut Mental de l'Hospital Universitari Sagrat Cor.
- Anorèxia nerviosa. Les persones amb anorèxia tenen una por intensa a guanyar pes i solen adoptar mesures extremes per evitar-ho, com la restricció severa dels aliments, l'exercici excessiu o altres pràctiques. Això pot conduir a una pèrdua de pes perillosa i, en alguns casos, pot posar en risc la vida de la persona.
- Bulímia nerviosa. Aquest trastorn es caracteritza per episodis de menjar en excés seguit de conductes compensatòries, com vòmits autoinduïts, ús de laxants o exercici extrem. Les persones amb bulímia sovint mantenen un pes relativament normal, però la seva salut física i emocional es veu greument afectada.
- Trastorn alimentari no especificat. Aquest diagnòstic s'utilitza quan els símptomes d'un trastorn alimentari no compleixen completament els criteris d'altres trastorns més coneguts, però són igualment greus.
- Trastorn per evitació/restricció de la ingesta d'aliments. La persona que pateix aquest trastorn tendeix a evitar de forma extrema certs aliments a causa d'aspectes sensorials, sent falta d'interès en el menjar i por de conseqüències negatives de menjar, com ennuegar-se, sentir nàusees o malestar. A més, no sent preocupació pel pes o la figura.
El tractament dels TCA
La identificació primerenca i el tractament adequat són fonamentals per prevenir complicacions greus i millorar la qualitat de vida dels qui els pateixen.
El tractament dels trastorns alimentaris inclou:
- Teràpia psicològica. La teràpia cognitivoconductual (TCC) s'ha demostrat especialment efectiva per modificar els patrons de pensament i comportament associats amb els trastorns alimentaris. També es poden utilitzar altres teràpies com la teràpia familiar o la teràpia de grup.
- Intervenció nutricional. Els dietistes i nutricionistes poden ajudar a restablir patrons alimentaris saludables i proporcionar educació nutricional a les persones afectades.
- Medicació: En alguns casos, els fàrmacs, com els antidepressius o ansiolítics, poden ajudar a tractar els símptomes associats, encara que no són suficients per si mateixos.
Dit això, Anna Benítez, psicòloga de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, assenyala que "la prevalença dels trastorns de la conducta alimentària és entre un 4 i un 5%. Concretament, de l'anorèxia és d'un 1%, bulímia un 2% i trastorns de la conducta alimentària no especificats més d'un 2%", afirma Benítez.
A més, Mónica Arques, nutricionista de l'Hospital Universitari Sagrat Cor, comenta com es classifica el pacient en funció de la seva relació amb el menjar i de com avança al llarg del procés. "Tenim tres nivells. En el nivell u, el pacient perd l'autonomia a nivell alimentari. O sigui, no decideix ni la quantitat ni el que prendrà. Ja en el segon nivell, pot prendre decisions i s'exposa a aliments que a ell li vinguin de gust. I en el tercer, té més llibertat, decideix la quantitat i se serveix ell mateix", relata Arques.
Els trastorns de la conducta alimentària són problemes de salut mental greus que poden tenir un impacte devastador en la vida de les persones. Entendre les seves característiques i factors de risc és essencial per identificar-los a temps i buscar tractament.
Amb un suport adequat i un tractament professional, la majoria de les persones poden recuperar-se i aprendre a viure amb una relació més saludable amb el seu cos i el menjar.