El teixit adipós conserva una memòria de l'obesitat que persisteix després de la pèrdua de pes, el que podria augmentar la probabilitat de tornar a engreixar-se i pot ajudar a explicar l'efecte io-io de les dietes, segons experiments amb cèl·lules de ratolí i humanes. Aquesta memòria es descriu en un estudi que publica Nature, encapçalat per l'Escola Politècnica Federal de Zúric i en el qual va participar l'investigador Daniel Castellano-Castillo del Instituto d'Investigació Biomèdica de Màlaga i Plataforma en Nanomedicina (IBIMA).

L'equip va utilitzar cèl·lules de teixit adipós de 18 individus sense obesitat i d'altres 20 abans i després de la pèrdua de pes després d'una cirurgia bariàtrica. També van estudiar cèl·lules de ratolí. La investigació va assenyalar que l'obesitat provoca canvis epigenètics característics en el nucli de les cèl·lules adiposes, els quals romanen fins i tot després d'una dieta.

Les cèl·lules tenen memòria

Les cèl·lules adiposes "recorden l'estat de sobrepès i poden tornar a ell més fàcilment", ha destacat el líder de l'estudi, Ferdinand von Meyenn, de l'ETH. Els ratolins amb aquests marcadors epigenètics recuperaven pes més ràpidament quan tornaven a tenir accés a una dieta rica en greixos, és a dir, patien un efecte io-io. L'epigenètica és la part de la genètica que no es basa en la seqüència dels components genètics, sinó en petits marcadors químics característics d'aquests components.

La seqüència dels components bàsics ha evolucionat al llarg del temps; tots els heretem dels nostres pares, però els marcadors epigenètics són més dinàmics, per la qual cosa factors ambientals, els hàbits alimentaris o l'estat de l'organisme -com l'obesitat- poden modificar-los al llarg de la vida. Però poden romandre estables durant molts anys, de vegades dècades i durant aquest temps exerceixen un paper clau a l'hora de determinar quins gens estan actius a les nostres cèl·lules i quins no, explica l'ETH en un comunicat. "L'epigenètica li diu a una cèl·lula quin tipus de cèl·lula és i què ha de fer", explica Laura Hinte, una de les signants de l'estudi.

La memòria obesogènica

L'estudi indica, segons els investigadors, l'existència d'una memòria obesogènica, basada en gran manera en canvis epigenètics estables, en els adipòcits de ratolí i probablement en altres tipus mòbils. Tots aquests canvis semblen preparar a les cèl·lules per a respostes patològiques, contribuint a l'efecte io-io que s'observa sovint amb les dietes. Si en el futur s'actués sobre aquests canvis a les cèl·lules adiposes i, potencialment, en altres cèl·lules, es podria millorar el control del pes i la salut a llarg termini.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!