Es calcula que al voltant del 25% de la població pateix de dispèpsia, un trastorn que provoca molèsties o dolor a la part alta de l'abdomen. Normalment es produeix després dels àpats i genera una sèrie de símptomes com ara nàusees, acidesa, gasos, inflor abdominal, cremor i altres molèsties sense que hi hagi cap malaltia metabòlica que ho justifiqui.
És una causa prou freqüent de consulta mèdica, sobretot per pacients que tenen indigestió i altres símptomes gastrointestinals freqüents i d'origen desconegut, com els esmentats anteriorment, i altres alteracions com el restrenyiment persistent, la diarrea o la hipersensibilitat visceral, que es produeix quan es presenta un augment de la sensibilitat al tub digestiu.
Les causes de la dispèpsia no se saben en la majoria dels casos. Els símptomes solen presentar-se després dels àpats abundants o aliments més pesats, que poden derivar en digestions més lentes. Però tampoc no es descarta el component psicològic, perquè els episodis solen ser més recurrents quan els pacients passen períodes de depressió o estrès.
En altres casos, l'abús de substàncies com l'alcohol, de determinats fàrmacs com els antiinflamatoris, de cafeïna o tabac, una dieta inadequada o la presència d'alguna lesió com una úlcera poden ser els desencadenants de les molèsties. De fet, se sol distingir entre dos tipus, la dispèpsia funcional, que no té causa aparent ni relació amb una lesió, o la dispèpsia orgànica, provocada per un mal orgànic en concret.
A vegades, la dispèpsia ve precedida per la infecció del bacteri Helicobacter pylori. Aquest bacteri, quan es torna problemàtic, pot arribar a provocar gastritis crònica de més o menys intensitat en els pacients infectats, fet que pot derivar en símptomes de dispèpsia que es tornen molt comuns en les persones que el pateixen.
Quan es produeix el diagnòstic quan s'han descartat altres patologies, se solen prescriure en primer lloc un canvi en els hàbits de vida del pacient. Una alimentació equilibrada, baixa en greixos i amb aliments lleugers que no provoquin digestions pesades i en poques quantitats. Cal mastegar a poc a poc, de forma relaxada i descansar després dels àpats per evitar les molèsties que es generen després.
Normalment no és un problema greu de salut, per la qual cosa no se solen prescriure fàrmacs tret que els símptomes siguin molt molestos. Per exemple, un antiàcid per evitar la cremor o antibiòtics quan cal eliminar l'Helicobacter pylori perquè el bacteri és present.
En els casos en els quals els símptomes s'agreugen, sí que cal anar a l'especialista per començar el tractament corresponent i així evitar que les possibles lesions puguin derivar cap a més complicacions per al tub digestiu.