A través de les xarxes socials, el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas, ha difós un document elaborat pel Grup de Seguiment de la Vacunació –uns 20 científics i experts– davant el coronavirus a Catalunya entre els quals hi ha la cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Magda Campins, i l'especialista en Medicina Preventiva i Epidemiologia consultora en Salut Global, Alba Vilajeliu, on es demana espaiar les dosis de les vacunes contra el coronavirus.
En el document s'hi pot llegir que la campanya de vacunació contra el coronavirus a Catalunya s'ha vist limitada per un lent lliurament de dosis de les vacunes aprovades de Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. També ressalten les limitacions de la vacuna d'AstraZeneca per a les persones menors de 60 anys i majors de 70. "Aquest fet condiciona que l'impacte esperat de la vacunació al nostre país sigui encara molt baix, excepte a les residències i en professionals sanitaris". Així, subratllen que amb la incidència actual i la situació de les UCI és "indispensable" plantejar un canvi d'estratègia vacunal.
L'objectiu és tenir més gent protegida
D'aquesta manera, constaten que amb l'objectiu de progressar de manera més ràpida en la vacunació més vulnerable i amb major risc de complicacions "es valora la possibilitat d'allargar l'intervan entre dosis establerts en les fitxes tècniques de les vacunes d'ARN missatger, un fet que permetria augmentar el nombre de primeres dosis i protegir un percentatge de persones de risc, per tant, reduir de manera més ràpida el nombre d'hospitalitzacions i morts".
Què fan altres països?
D'aquesta manera, posen d'exemple alguns altres països on ja s'ha dut a terme aquest procediment com Irlanda, on la vacuna de Pfizer es posa 4 setmanes després o Dinamarca, França, Alemanya i Itàlia on Pfizer i Moderna es posen al cap de sis setmanes.
Més enllà de les 6 setmanes també hi ha el cas de Regne Unit o Finlàndia on Pfizer i Moderna es posen al cap de 12 setmanes. Al Canadà després de 16.
Es basen en les dades de dos assajos clínics disponibles realitzats amb les vacunes de Pfizer i moderna que indiquen que l'eficàcia de la vacuna davant la malaltia simptomàtica s'observa a partir dels 12 o 14 dies de l'administració de la primera dosi. "Si s'exclouen els primers 14 dies post-vacunació, quan encara no és esperable que s'hagi generat una resposta immune adequada, les dues vacunes mostren una eficàcia del 92% fins al moment de l'administració de la segona dosi (19-42 dies)".
Salut també va demanar espaiar les dosis
Salut va demanar espaiar les dosis, però la Comissió de Salut va decidir que de moment no es faria. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va ressaltar la setmana passada que aquesta decisió "requereix una explicació". La setmana passada, durant la roda de premsa sobre la campanya de vacunació a Catalunya, Argimon va explicar que "Salut ha enviat una carta al Ministeri, a la secretaria d'Estat, que ens posem a disposició per fer un estudi observacional posant aquesta segona dosi al cap de vuit setmanes i es puguin treure conclusions de si és una bona estratègia o no", va constatar. Això, per a Argimon, determinaria tenir més elements i podria ajudar a la presa de decisions. De moment, però, el secretari de Salut Pública ha reiterat que s'ha posat a "disposició" i ha insistit que a la carta es refereixen a arguments que dóna el mateix ministeri.
Imatge principal: el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas / ACN