Desgavell amb la campanya de vacunació. Després de les anades i vingudes d'AstraZeneca i a l'espera de Janssen, cada vegada són més els que demanen que Sputnik V, la vacuna russa contra el coronavirus, arribi als països de la UE. L'estat alemany de Baviera firmarà un preacord per comprar 2,5 milions de dosis d'aquesta vacuna, sempre que les autoritats europees n'aprovin el seu ús, segons ha informat l'agència de notícies Reuters. El dia 4 de març l'Agència Europea del Medicament (EMA, per les seves sigles en anglès) va començar a estudiar la vacuna russa per decidir si finalment se n'autoritza el seu ús o no entre els Estats membres. Alguns països, però, han tirat pel dret i ja n'han comprat dosis i les han començat a administrar, com Hongria i Eslovàquia. A Espanya, Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Valencià també haurien mostrat interès i estarien d'acord amb la compra de dosis d'aquesta vacuna russa, tot i que també resten a l'espera de la decisió de l'EMA. 

Particularitats de les vacunes

Ara per ara, hi ha quatre vacunes aprovades per l'EMA, és a dir, els països europeus poden fer servir vacunes de Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen. La principal diferència entre elles és que la vacuna de Janssen és que és de dosi única. Això implica que si Espanya rep 20 milions de dosis de vacunes, es podrien vacunar 20 milions de persones, fet que equival al 42% de la població, segons recull el portal Redacción Médica. 

A més, la logística de Janssen també és més senzilla. Es pot refrigerar durant tres mesos a temperatures menys fredes que la resta. 

Diferència entre vacunes ARN i adenovirus

Pfizer i Moderna utilitzen una tecnologia similar, força nova, amb ARN missatger. Per altra banda, Janssen i AstraZeneca fan servir l'adenovirus desactivat. En el cas de Janssen, segons explica el mateix portal, fa servir un adenovirus que s'infecta als humans. És una versió modificada genèticament de l'adenovirus que pot causar un refredat comú, però la modificació genètica l'ha desactivat. A més, proporciona també instruccions sobre com ha de reaccionar el sistema immunitari. 

També hi ha diferències en l'efectivitat. Pfizer i Moderna tenen una efectivitat aproximadament del 95%, mentre que la de Janssen és del 66%. Els percentatges d'efectivitat pugen quan es tracta de prevenir casos greus. Sputnik V té una efectivitat del 90%, segons els últims estudis.

De què està feta Sputnik V

Sputnik V també té de base l'adenovirus. Segons la pàgina oficial de la vacuna russa i la de l'EMA, la vacuna es basa en dos vectors contra el coronavirus l'Ad26 (fet servir en la primera dosi) i l'Ad5 (per la segona dosi, per incrementar l'afecte). Totes dues, segons sembla, inclouen un gen que codifica la proteïna S de les espines del virus SARS-CoV-2.

L'EMA investiga també Janssen

En les últimes hores, la polèmica que ha esquitxat AstraZeneca també ha esquitxat la vacuna de Janssen. L'EMA, qui ha confirmat que investigarà quatre casos "greus" de trombosis estranyes en vacunats amb aquesta vacuna. Un d'aquests casos es va produir ja durant l'assaig clínic i els altres tres en ciutadans dels Estats Units que ja han estat vacunats. L'EMA vol evitar alarmes: "Per ara, no està clar que hi hagi una associació causal entre la vacuna Janssen i aquests casos", ha dit aquest divendres en un comunicat, que els analitzarà per determinar si són o no un efecte secundari de la vacuna.

Els efectes detectats són similars a la d'AstraZeneca. Tots quatre van desenvolupar coàguls de sang, una trombosi, i presentaven un recompte baix de plaquetes després de l’administració de la vacuna Janssen. Els canvis més immediats que es contemplen des d'Europa es basarien en "ajustar la fitxa de la vacuna Janssen per indicar que podrien sorgir aquests efectes". 

 

 

Imatge principal: un membre del personal sanitari administra una vacuna contra el coronavirus / Efe