Aquest està sent l'estiu de la vespa asiàtica (Vespa velutina). Ja fa molt de temps que hi convivim, però l'interès de la població ha anat augmentant i les morts produïdes per la seva picada finalment han alertat tothom de la presència d'aquest insecte que va arribar el 2004 a Europa via França i el 2010 a la península Ibèrica. Va començar pel País Basc, Astúries i després Galícia, on les alarmes van saltar quan es va comprovar que existien uns 26.000 nius en tota la comunitat.

La seva progressió és sorprenent. A més del nord de la Península, s'han trobat nius a Catalunya, nord de Càceres, sud de Salamanca i Àvila, Màlaga i Cadis, així com zones de Jaén, Albacete, nord de Mallorca... Es calcula que en deu anys estarà establerta per tot el territori.

Avui s'ha sabut per un estudi de la Universitat de les Illes Balears que la presència de les velutines és perjudicial per a les abelles autòctones, perquè els provoca estrès oxidatiu, que pot afectar-les a l'hora de donar resposta a situacions estressants com la calor excessiva. Però... què passa amb les persones? En principi, si no hi ha una reacció al·lèrgica, no hi ha cap motiu perquè la picada resulti més greu que l'autòctona. Tot i això, a causa que el seu fibló és més gran, és convenient posar-hi més atenció.

En primer lloc, cal saber distingir-les. La vespa asiàtica, segons informa el Ministeri de Transició Ecològica, té el cos majoritàriament negre i marró fosc, amb escassos dibuixos grocs i ataronjats. És fàcil de reconèixer perquè és l'única vespa a Europa que presenta un aspecte tan fosc. La que ha arribat a la Península, la velutina nigrithorax, té un tòrax castany negre vellutat i segments abdominals de color castany enrivetats amb una fina franja groga. El cap és negre i la cara groc-ataronjada amb les potes castanyes al final. Els nius són grans, normalment de més de 40 centímetres de diàmetre, i tenen forma esfèrica o ovalada. Es localitzen a les copes o parts altes dels arbres i també als arbustos, encara que de forma menys freqüent.

Quan pica causa un intens dolor, a continuació es produeix una inflor important i pot sentir-se molta coïssor. Pot notar-se durant diversos dies i, en alguns casos, es recomana la ingesta d'analgèsics per alleujar-ne els símptomes.

El problema més important arriba quan es produeix una reacció al·lèrgica, com pot passar amb les picades d'altres insectes. El sistema immunitari de la persona afectada té una resposta exagerada que fa elevar els anticossos IgE, que pot derivar en una anafilaxi i arribar a produir la mort. Normalment es presenta una urticària generalitzada, després malestar general, nàusees, vòmits, diarrea, dolor abdominal, dificultat per respirar i empassar, confusió i pèrdua de coneixement. La reacció sol aparèixer al cap de pocs minuts de produir-se la picada, per la qual cosa davant el menor dubte, és aconsellable anar al metge al més aviat millor.