Quan va aparèixer la píndola anticonceptiva, allà pels anys 60, va ser una autèntica revolució tant en l'àmbit social com en el de la medicina. Les primeres formulacions que van ser aprovades. Des d'aleshores, milions de dones a tot el món han fet ús d'aquest mètode per evitar els embarassos de forma regular.

Tanmateix, no es pot negar que sempre hi ha hagut una certa polèmica quant al seu ús, a causa dels possibles efectes secundaris que genera el seu consum. De fet, al cap de poc temps de començar a comercialitzar-se, es va publicar una ressenya a la prestigiosa revista The Lancet en la qual ja es parlava dels problemes de coagulació que provocava en algunes dones i, concretament, feia referència a la mort d'una dona jove que la prenia de forma regular.

Des d'aleshores, el seu ús ha estat relacionat en diversos estudis amb diferents patologies. Algunes de més lleus, com desajustos menstruals, sagnies vaginals fora de la regla, mals de cap o augment de pes i altres de més greus, com una incidència més important de trombosi o càncer de mama.

Des que es va aprovar als Estats Units en els 60, la píndola ha experimentat diversos canvis fins al dia d'avui. Bàsicament, s'ha reduït significativament la dosi hormonal, la qual cosa ha permès, entre altres coses, poder utilitzar-les durant períodes de temps més prolongats, no haver de realitzar períodes de descans, que tinguin més fiabilitat, tenir menys efectes secundaris i administrar-se, a més de per via oral, per via vaginal, intramuscular i subcutània.

Tanmateix, generalment no se solia prescriure a dones majors de 35 anys pels riscos que podia portar la seva ingesta. Amb l'edat, augmenta ja per si mateix la possibilitat de patir malalties cardiovasculars i metabòliques, pel que es preferia no receptar per evitar complicacions. Especialment es desaconsella en dones fumadores o amb riscos cardiovascular. Això ha provocat que existeixi la creença social que prendre la píndola més enllà dels 40 pot ser nociu per a la salut, però... és realment així?

La Universitat de Granada va realitzar fa un temps un pioner estudi sobre això, en el qual s'analitzaven els riscos i els beneficis d'aquest fàrmac en les dones majors de 40 anys. Els investigadors van realitzar una completa revisió de tots els estudis científics que s'han dut a terme al món sobre aquesta qüestió i la conclusió a la qual van arribar és que, al contrari del que es pensa, l'ús d'anticonceptius hormonals està també recomanat per a aquest grup d'edat. I no només això, pot estar recomanat en el cas de es produeixin desajustos menstruals.

La raó, com s'assenyalava anteriorment, és que les noves formulacions inclouen un menor nivell hormonal i la seva procedència és natural, la qual cosa ha minimitzat els riscos de forma dràstica. Això sí, sempre s'ha de fer sota supervisió mèdica, perquè davant de qualsevol problema de salut –especialment els circulatoris- no s'ha d'ingerir.