Apropant-nos a poc a poc a la temporada estival, comencen a aparèixer els mosquits, uns insectes tan necessaris per a l'ecosistema com molestos en aquelles ocasions en què ens cusen amb les seves picades.
Normalment, per evitar-los es compren repel·lents que no només protegeixen contra les picadures, sinó que en alguns països menys desenvolupats són un remei eficaç per evitar la transmissió de malalties que poden arribar a causar la mort de 700.000 persones a tot el món cada any. Atès que els mosquits es tornen cada vegada més resistents a les nostres millors defenses químiques, els investigadors estan constantment buscant noves maneres de combatre'ls.
Un nou estudi de títol A dual-target molecular mechanism of pyrethrum repellency against mosquitoes (Un mecanisme molecular de doble objectiu de repelència del piretro contra els mosquits) ha identificat un receptor d'olor en els mosquits que els ajuda a ensumar i evitar traces de piretre, un extracte de planta utilitzat durant segles per repel·lir insectes que piquen.
El piretre, un dels insecticides més antics que es coneixen, prové de les flors seques i triturades de certes espècies de crisantems. Es degrada ràpidament a la llum del sol i no s'absorbeix fàcilment a través de la pell, per la qual cosa l'insecticida s'ha considerat durant molt temps una de les opcions més segures per al seu ús amb nens i mascotes.
És eficaç contra els mosquits perquè actua unint-se als porus diminuts de les cèl·lules nervioses dels insectes i paralitzant-los al contacte. Però a més, té una altra propietat. En concentracions més baixes, protegeix no matant als mosquits, evita que s'apropin prou per picar.
L'estudi d'aquest repel·lent natural ha estat dirigit per la professora de biologia Ke Dong, que recentment es va unir a la facultat de la Universitat de Duke i l'equip de la qual ha realitzat una investigació per comprendre com els mosquits detecten i eviten el piretro.
L'estudi
Primer, un equip de persones va haver de posar-se un guant de goma especial i després ficar la mà en una gàbia amb 50 mosquits. El guant tenia una pantalla de protectora en la part posterior feta de dues capes de malla folgada. La capa superior actua com una barrera que els mosquits no poden travessar. Normalment, als mosquits els resulta irresistible la calor i l'aroma de la pell humana flotant a través de la malla, i s'afanyen a aterrar i comprovar-ho. Però quan la capa inferior de malla més propera a la pell va tocar el piretre, van perdre l'interès.
El piretre és una planta molt similar a la margarida
Aquests primers experiments van confirmar que els mosquits no han d'apropar-se prou per assaborir o tocar la pell o la roba tractada amb piretre per mantenir-se allunyats.
Per esbrinar si l'olor estava involucrada, els investigadors van col·locar petits elèctrodes de filferro als petits pèls que cobreixen les antenes dels mosquits i van mesurar les seves respostes elèctriques a les glopades d'aire que contenen substàncies químiques alliberades pel piretre i altres repel·lents. La capacitat d'un mosquit per olorar prové de receptors especials incrustats a les cèl·lules nervioses de les antenes i les parts de la boca de l'insecte. Una vegada que les molècules d'olor que floten en l'aire estimulen aquests receptors, les cèl·lules nervioses envien un missatge al cervell, que identifica l'olor. Dong i els seus col·legues van poder identificar un ingredient específic en els extractes de flors de piretre, anomenat EBF, que activa un receptor d'olor a l'antena del mosquit anomenat Or31.
Van descobrir que l'EBF treballa juntament amb altres components anomenats piretrines per fer un ram especialment desagradable. Fins i tot petites dosis que els mosquits tot just semblen notar quan els compostos es donen sols (menys de cinc molècules d'olor per milió de molècules d'aire) poden enviar als insectes volant o arrossegant-se quan passen en combinació.
L'estudi ha estat publicat a la revista Nature Communications i podria ajudar els investigadors a desenvolupar nous repel·lents d'ampli espectre per mantenir a ratlla a una varietat de mosquits i, per extensió, evitar que piquin a les persones i propaguin malalties.