L'inici de la campanya de vacunació La detecció dels casos de coronavirus és imprescindible per poder tallar les cadenes de transmissió del virus i evitar els contagis. Però no només. També la figura dels rastrejadors és clau per controlar-ne l'evolució. Alguns països tenen una estratègia més clara que d'altres a l'hora de gestionar la pandèmia. El coronavirus ha deixat 112 milions de persones contagiades i més de 2,47 milions de morts.
En aquest context, sorprèn sobre el paper les dades del Turkmenistan i el Tadjikistan. Cap dels dos països té una política de detecció de casos. El mes d'abril, però, en ple confinament per la pandèmia a mig món el Turkmenistan sorprenia prohibint la paraula coronavirus als mitjans de comunicació i també a la societat en general, hospitals, col·legis, oficines i parcs. Precisament per aquest motiu potser no sorprèn tant que sigui complicadíssim trobar dades sobre els casos de coronavirus al país. L'altre cas, el del Tadjikistan també sorprèn. Tot i que no té una política de testos, segons el portal Our World in Data, el país sí que ha reportat casos de coronavirus. Segons la Universitat Johns Hopkins s'han registrat 13.308 casos de coronavirus dins les seves fronteres i un total de 90 morts.
En aquesta mateixa política de testos, Alemanya destaca dins de la Unió Europa, al costat de Bulgària. Són els dos únics països dels 27 que fa tests a la població amb símptomes i grups estratègics. Espanya o el Regne Unit fan tests a tothom que tingui símptomes. França, per exemple, té una política tests oberta, incloent-hi asimptomàtics, igual que Portugal.
Seguiment de casos
A més de la detecció de casos, per intentar controlar la pandèmia també hi ha països que vigilen i fan seguiment dels casos detectats. Ara bé, no són la majoria. Rússia, per exemple, no segueix cap política de rastreig de casos. Croàcia i Bòsnia i Hercegovina tampoc. A l'Amèrica Llatina, ni Hondures, ni Nicaragua ni Veneçuela en segueixen cap. A l'Àsia, no hi ha cap país que no faci un seguiment dels casos de coronavirus que s'han detectat.
La majoria de països de la Unió Europea fan un seguiment relatiu, segons les dades. És a dir, en alguns casos determinats. Igual que al Canadà i als Estats Units. A l'Àsia, però, la majoria de països en fan un seguiment exhaustiu i segueixen tots els casos dels quals es tenen constància.