Les fotografies d’una crisi sanitària com la del coronavirus són un dels reptes dels diaris impresos (i dels altres), especialment les de portada. És, i perdona la possible banalització, com quan vols la foto d’una apagada. Pensa-hi. Com ho fas? Quina imatge s’hi adiu? No és tan senzill. Ara bé, hi ha una diferència entre una foto menys punyent i algunes de les imatges banals, de tràmit, que apareixen a les portades d'avui.
És una llàstima que El País, sempre tan curós de la seva edició gràfica, presenti un titular contundent com un cop de puny —la situació ho demana, esclar— amb una fotografia tan vulgar de Pedro Sánchez al faristol, amb un gest tan pobre. No l’ajuda gens: mata el titular (“emergència”) i fa la pàgina insulsa. Menys insubstancial, però igualment poc engrescadora, és la foto de portada de La Vanguardia per il·lustrar el confinament d'Igualada i tres municipis més: sembla un control de trànsit qualsevol i no l'aïllament de 70.000 ànimes a la conca de l’Òdena, riera desconeguda que ja gaudeix dels seus quinze minuts de fama. És el primer cop que s’ordena un confinament d’aquesta magnitud i segurament mereix més imatge. Però pensa-hi un altre cop: com ho fotografies?
La Razón encara pitjor. Uns avis jugant a cartes agafats des d’un angle absurd, una mena d'España eterna. La foto no lliga amb cap dels afers amb què titula la primera pàgina ni ajuda a imaginar la magnitud de la tragèdia. La lletra va molt més enllà que la imatge, cosa que contradiu la famosa dita. No està bé.
Igualada és també protagonista a El Periódico, que destrueix la imatge carregant-hi a sobre tot de tipografia. Llàstima. Aquesta foto transmet una sensació d’emergència més greu que la de La Vanguardia. La fotografia de l’Ara també té aspecte de control de trànsit i té la sort —segurament buscada pel fotògraf— que els reflexos dels llums del cotxe dels Mossos li atorguen un aspecte espectral i misteriós, una mica com el tràngol pel que passa el país.
Qui l’encerta més, doncs? És complicat decidir-se. El Punt Avui s'hi acosta amb una imatge més evocadora: un aula buida un dijous qualsevol del curs. Almenys trasllada una certa sensació d’estranyesa, d’excepcionalitat. La foto de l’ABC té la gràcia que va acompanyada d’un titular que s’hi adiu molt bé: els professionals de la sanitat en actitud de som-hi tots, disposats a la batalla. És una combinació que aixeca l’ànim, si més no.
Qui s’endú la palma és El Mundo. Frapa veure la Avenida de la Castellana buida un dijous feiner a migdia. Fa pensar. La imatge no només té vida pròpia i explica la història, sinó que li dona una narrativa, un marc, un focus: només hi ha una sola persona, amb mascareta, perduda en un entorn txernobilesc. És una situació extraordinària, insòlita, inesperada. Alguna cosa greu passa. Amb un punt d’exageració, si vols, es pot dir que és la fotografia que captura millor el moment.
