Portades: ‘El Mundo’, antivacunes per la porta del darrere

Un moment. Fem una passa enrere abans d’entrar en matèria. Un jutge australià ha obligat les autoritats de l’illa a restituir el visat d’entrada a Novak Djokovic, l’as serbi del tennis —líder de la llista de l’ATP, a 2.080 punts del segon classificat—. Anthony Kelly va sentenciar que les autoritats havien estat injustes i prepotents amb l’esportista perquè no l’havien deixat defensar-se ni parlar amb els organitzadors de l’Open d’Austràlia per aclarir la seva situació. Kelly no va al fons de la qüestió. El visat li havia estat negat perquè Djokovic no està vacunat contra la covid. Ell sempre diu que “és una decisió personal i privada” de la qual no ha de donar explicacions. Però la llei australiana, com la de tants països, obliga els visitants a estar vacunats tret que no s’hagin recuperat d’alguna malaltia que n'hagi impedit la vacunació. Això és, justament, el que al·leguen els advocats del tennista. Les autoritats, en canvi, hi han aportat una evidència en contra. El jutge no ha volgut decidir sobre això i s’ha estimat més condemnar l’arbitrarietat de les autoritats amb el jugador. Ja veurem com s’acaba tot. Austràlia encara li pot revocar el visat. El país està a punt de celebrar eleccions i un dels espots de campanya consisteix a veure qui la té més llarga en política migratòria.

La Vanguardia, El Periódico i El País ho tenen en portada. No hi ha dubte que és la història del dia. Però la presenten com un episodi de David Djokovic contra Goliat Austràlia, d’una manera un xic naïf, infantil, amb títols suadíssims de "Djokovic guanya el primer set", etcètera. Quin despropòsit. Aquí està en joc alguna cosa més que una historieta de bons i dolents. El suposat dèbil és un antivacunes que s’ha vantat d’oposar-s’hi brandant excuses frívoles i anticientífiques. Djokovic és, en aquest cas, campió de la vergonya. Això no impedeix que El Mundo es posi a favor d'ell. A força d’anar blanquejant les versions més ultres de la dreta espanyola, aquest diari s’ha acabat associant amb les dèries més reconsagrades d’aquest espectre polític, una de les quals és generar confusió en oposar falsament llibertat i salut i posar en dubte la vacunació. Al títol de portada —parla d’un “Djokovic exultant” que “desafia Austràlia”— se li veu la llauna de quilòmetres lluny. Fan campanya antivacunes per la porta del darrere, disfressant de lluita per la llibertat el caprici antisocial d’un milionari. Defensar Miguel Bosé fa lleig, perquè en diu de l’alçada d’un campanar. Ara, posar-se al costat d’una estrella dels esports tan simpàtica com el tennista serbi sí que és un bon vehicle per vendre ideologia antivacunes. No-Vak Djokovic, l’anomenava el diari progre italià La Repubblica.

En la seva crònica d’aquest dilluns, The New York Times, explica en un parell de paràgrafs què és el que en realitat es ventila en aquest cas. “Està clar —diu— que molts australians s'avergonyeixen de tot plegat, fins i tot molts defensors que les regles s’han d’aplicar per igual a tothom. L’accés a Austràlia pel torneig i pels viatges internacionals en general durant la pandèmia s'han vist afectats per la confusió, la disfunció i la politiqueria, afegides a una barreja d'incompetència i desordre típics de l’època covid. Ara bé, els funcionaris de la duana i el govern “proven de complir la voluntat de milions de ciutadans que, en general, detesten els que se salten la cua i les regles. Els australians s'han afanyat a complir les ordres de vacunació i han suportat confinaments i tancament de fronteres. Molts tenen poca tolerància amb una estrella coneguda per predicar ciència-porqueria i que, segons alguns, "va obtenir un tracte de favor en rebre una exempció de vacunació enmig del pitjor moment de la pandèmia a Austràlia”. Valia la pena citar-ho perquè tant els antivacunes d’El Mundo com els diaris naïf en prenguin nota.

I encara no saps la pitjor. Resulta que a l’hotel on tenien Djokovic confinat s’hi allotgen també migrants que Austràlia —una regulació migratòria de les més rigoroses del món— vol deportar. Alguns fa 10 anys que hi són. Cap diari de Barcelona o Madrid els ha prestat tanta atenció com a Djokovic. Prou eloqüent.