La notícia del dia la dona La Vanguardia, encara que petita i per sota: el govern espanyol vol rebaixar les pensions uns 1.100 euros. Per fi un titular que s’entén i no aquell de dies enrere on et feies un embolic amb el període de cotització, total per dir això, que et volen retallar la jubilació. El Mundo ho complementa en explicar que es volen carregar les jubilacions forçoses per estalviar en pensions. El tema que obre les portades, però, no és aquest, sinó el Regne Unit, encara que no totes a causa de la pandèmia.
També és de La Vanguardia el titular menys sensacionalista pel que fa a aquest afer: les vacunes que venen poden amb la nova variant del virus de la Covid-19 apareguda al Regne Unit. El Periódico, en canvi, diu que hi ha “caos” en aquell país. Ni els tabloides britànics van tan enllà, però com que allò cau lluny, fot-li que és de Reus. El Punt Avui en diu “Brexit sanitari”, que mira, ves. Han estat de sort que cap altre diari fa servir l’expressió, que ahir devia córrer per totes les reunions de portada del món. L’Ara, més modest, es queda en la suspensió de vols. Ja veus, cada diari t’explica un Regne Unit diferent.
La premsa britànica d'aquest dimarts 22
Els diaris de Madrid no perden l’oportunitat d’estomacar la pèrfida Albió. L’ABC fa una portada de venjança landista, molt còmica. Deixa’ls. Es treuen l’espina de tants anys de portades estivals en patriòtica defensa del Gibraltar espanyol. El Mundo parla de “l’enduriment dels controls fronterers” al penyal i també diu que el govern espanyol vol fer un registre de no vacunats. Com sabran qui no s’ha vacunat? No seria més fàcil fer un registre dels vacunats? Aquesta informació fa pinta d’invent o de ganes d’embolicar la troca.
Mentre uns i altres s’entretenen amb patrioterades de pet i porró, El País els treu el pa del cistell amb una notícia de veritat sobre el futur del territori britànic. Segons el diari progre, si l’acord es tanca, la frontera es traslladarà de la famosa reixa que separa Espanya de Gibraltar a l’aeroport i el port del penyal, i sembla que del control se n’encarregarà Frontex, l’agència de la UE. Els llanitos gibraltarenys i els espanyols podran circular lliurement; els britànics no llanitos hauran d’ensenyar el passaport.
El precedent de Gibraltar
Té gràcia. L’acord s’assembla força al pla de fronteres previst per a la República d’Irlanda i Irlanda del Nord (o Ulster) un cop s’executi el Brexit. Aquest cas inclou la celebració d’un referèndum per preguntar als nord-irlandesos si accepten mantenir aquesta situació. Noti’s que la decisió de convocar-lo dependrà del govern de l’Ulster, no de Londres. És a dir, que cada cop serà menor la diferència entre un referèndum per la gestió fronterera —de la que, per cert, se n’encarregarà la UE, és a dir la República— i un referèndum per unificar l’illa.
Esclar, entre que l’Ulster va votar a favor de seguir dins la UE, que la demografia afavoreix als partidaris de la reunificació i els fluxos polítics bufen a favor dels republicans… no seria estrany que hi hagués un moviment de fronteres. Potser el que Espanya vol amb Gibraltar és també fer un Ulster. La diferència és que el 99% dels llanitos han votat que no volen deixar de ser britànics. Ara, podria ser un precedent i una solució per a d’altres territoris europeus amb aspiracions a canviar d’Estat o tenir-ne un de propi, sigui dit sense mirar ningú.
