El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que no preveu ampliar l'actual estat d'alarma, que venç el pròxim 9 de maig i regeix des del passat 25 d'octubre del 2020. Aquesta mesura, que es va implementar enmig de la segona onada de la pandèmia de la Covid, ha comportat que les autonomies hagin pogut implementar el toc de queda, els confinaments perimetrals o limitar el nombre de persones en reunions socials. El passat dimecres, Sánchez va argumentar que amb la campanya de vacunació en marxa no es requereix que s'ampliï aquesta mesura.
Ara bé, aquesta decisió ha aixecat defensors i detractors entre els governs autonòmics. El principal temor d'Euskadi, Múrcia i Andalusia és que si s'aixeca l'estat d'alarma es quedin sense aquest instrument que, entre altres coses, els permet limitar la mobilitat o les interaccions socials per combatre la Covid. Tampoc ho veu amb bons ulls el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, que ha considerat que se n'hauria d'aplicar un de nou d'acord amb les circumstàncies i peculiaritats actuals de la pandèmia.
Per la seva part, el Govern no s'oposa a la finalització d'aquesta mesura, però ha lamentat que l'Executiu espanyol no hagi dotat a les autonomies de mecanismes legals per "afrontar la gestió de la pandèmia de manera generalitzada sense haver d'aplicar un estat d'alarma", tal com va exposar la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, el passat dimarts. Però, què passarà un cop deixi de ser efectiu l'estat d'alarma? Quines mesures podrà aplicar Catalunya o els altres territoris?
El president espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats el dimecres passat quan va justificar els motius pels quals no allargava l'estat d'alarma / EFE
Pot seguir el toc de queda?
La figura de l'estat d'alarma, que es recull en la Constitució espanyola i es desenvolupa en una llei orgànica posterior, permet limitar la circulació de persones o vehicles, així com l'ús de serveis en casos d'emergència com pot ser una pandèmia o una catàstrofe natural.
Aquesta, però, no és l'única opció que tenen els governs espanyol i autonòmics per aplicar mesures que comporten restriccions en drets fonamentals com la llibertat de moviment o reunió en situacions d'emergència, explica a ElNacional.cat l'especialista en dret constitucional Joan Ridao, que va ser lletrat del Parlament del juliol del 2018 al març del 2021 i, per tant, durant la pandèmia de Covid que va esclatar a principis del 2020.
En aquest sentit, la Llei de Salut Pública d'Espanya determina que, entre altres coses, els governs espanyols i autonòmics puguin tancar instal·lacions, establiments, serveis o suspendre activitats en casos d'emergència sanitàries mentre aquesta duri.
Unes limitacions que també preveu la normativa catalana en aquest àmbit. "En situacions de pandèmia o epidèmia declarades per les autoritats competents, les autoritats sanitàries competents podran adoptar mesures de limitació a l'activitat, del desplaçament de les persones i la prestació de serveis en determinats àmbits territorials", estipula la Llei de Salut pública de Catalunya.
Joan Ridao junt amb Xavier Muro quan era lletrat del Parlament / ACN
Per això, segons especifica Ridao, Catalunya, com la resta d'autonomies, també té la potestat d'aplicar restriccions en casos d'emergència com l'actual situació desfermada per la pandèmia de la Covid. Així doncs, si ho creu convenient, el Govern pot mantenir mesures com el toc de queda, el confinament perimetral, la limitació de les trobades socials o implementar altres restriccions.
Resolució judicial
Amb tot, Ridao relata que hi ha una diferència substancial entre l'estat d'alarma i les restriccions que poden implementar els governs autonòmics: "Aquestes mesures (restrictives) han de ser ratificades per un jutge acord al principi de proporcionalitat". En canvi, quan hi ha vigent un estat d'alarma l'autoritat designada, el govern espanyol o autonòmic, pot desplegar les restriccions sense un aval judicial, tal com ha succeït en les dues ocasions que s'ha desplegat aquest instrument.
En aquest sentit, en el primer estat d'alarma, que va durar del 14 de març al 21 de juny del 2020, el govern espanyol va ser l'encarregat de gestionar el confinament domiciliari de la població. En canvi, en el segon, les comunitats autònomes van ser les autoritats competents de regular en els seus territoris el toc de queda, els confinaments perimetrals i la limitació de les trobades socials.
Precisament, el temor d'indrets com el País Basc és que no trobin el suport judicial pertinent per implementar aquestes restriccions. Per això, el lehendakari, Iñigo Urkullu, recentment, ha reclamat que s'ampliï l'estat d'alarma, ja que, si no, el govern espanyol els deixa "sense capacitat operativa" ni "garanties" per poder desplegar mesures anti-Covid.
De fet, malgrat estar vigent l'estat d'alarma, el Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV) va decretar el passat 9 de febrer mesures cautelars per permetre l'obertura dels bars i restaurants que estaven tancats. A Euskadi, el govern va aprovar el 12 de desembre que el tancament de la restauració d'aquells negocis que es trobessin en zones vermelles, considerades d'alt risc.
A Catalunya també es van produir situacions similars a l'estiu, quan no era vigent cap estat d'alarma. En aquest sentit, el 31 de juliol el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va suspendre les mesures que havia aprovat el Govern per limitar fins a les dotze de la nit l'obertura de bars, restaurants, xiringuitos i casinos de l'àrea metropolitana de Barcelona, així com Figueres i Vilafant (Girona). En concret, els magistrats van considerar que no s'havia de "produir una transmissió més important del virus depenent de l'horari de tancament". Un dia abans, aquest mateix tribunal també va desestimar el tancament de cinemes, gimnasos i instal·lacions esportives, que havia ordenat la Generalitat.
Xavi Moya i Jordi Calvet, cada un propietari d'un gimnas, van fer una vaga de fam aquest estiu quan els centres esportius van tancar al juliol / ACN
Per evitar resolucions d'aquestes característiques per part de la justícia, Ridao posa l'accent que les mesures que s'aproven han d'estar ben justificades a partir del principi de proporcionalitat. En aquest sentit, detalla que els magistrats valoren que les restriccions que s'aproven no causin un perjudici superior al que es vol evitar o que són les mesures idònies per la situació d'emergència, per la qual cosa han d'estar ben fonamentades a partir dels informes epidemiològics pertinents. "Demana un esforç argumentatiu", remarca Ridao, que també és professor associat del Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona (UB).
D'altra banda, el Govern va reforçar aquest estiu les seves competències en l'àmbit de la salut pública, després de patir un revés judicial al Segrià el 13 de juliol del 2020, quan la magistrada de guàrdia va rebutjar la decisió de la Generalitat de confinar Lleida ciutat, Alcarràs, Aitona, la Granja d'Escarp, Massalcoreig, Serós, Soses, Torres del Segre i les entitats municipals descentralitzades de Sucs i Raimat. En aquest cas, va considerar que aquesta mesura "és una competència estatal i s'exerceix, a més, amb la garantia de la intervenció del Congrés". L'endemà d'aquesta resolució, la Generalitat va aprovar una reforma de la llei de Salut Pública perquè, en casos d'epidèmies o pandèmies, el Govern pugui limitar la mobilitat, l'activitat o la prestació de serveis determinats en àmbits territorials.
Precedents
A més, Ridao recorda que abans de la declaració del primer estat d'alarma, algunes autonomies ja havien pres mesures restrictives per frenar la propagació de la Covid. Les primeres a fer-ho van ser les Illes Canàries, que el 25 de febrer del 2020 va confinar un hotel amb un miler de turistes on es va detectar un cas de Covid d'un visitant italià.
A continuació, La Rioja va decretar mesures excepcionals per confinar barris de la ciutat d'Haro, després que es donés un brot de coronavirus. Per la seva part, Múrcia va ordenar el tancament de tots els seus municipis de platja per evitar l'arribada de persones d'altres comunitats autònomes. A més, el 12 de març del 2020, dos dies abans que Sánchez declarés l'estat d'alarma, totes les autonomies ja havien implementat el tancament de les escoles per evitar la propagació de la Covid.
A més, el 12 de març, Catalunya va procedir a confinar perimetralment les quatre localitats de la conca d'Òdena on es van disparar els casos de Covid, per la qual cosa ningú podia ni entrar ni sortir d'aquesta regió. Amb tot la Moncloa va desestimar que la Generalitat n'apliqués un de total i va al·legar que era una mesura que només es podia dur a terme des de Madrid.
La policia a l'entrada de la conca d'Òdena per evitar que ningú entres ni sortis de la zona / ACN
Per això, Ridao considera que l'Executiu espanyol va decretar l'estat d'alarma amb una voluntat centralitzadora. De fet, en aquella ocasió, el govern liderat per Sánchez va centralitzar totes les competències i es va convertir en l'única autoritat amb potestat per gestionar l'emergència sanitària. "El primer estat d’alarma obeeix a una manera clara i específica de gestionar la crisi, de manera presidencial. És més una qüestió d’imatge, de mostrar-se com un Govern fort que gestiona la crisi", valora Ridao.
Un cop finalitzat aquest, del 21 de juny al 25 d'octubre, les autonomies van prendre les seves pròpies mesures i van començar a treballar de manera més coordinada en el Consell Interterritorial, en la qual hi participen la ministra de Salut, Carolina Darias, el de Política Territorial, Miquel Iceta, així com els consellers del ram de tots els territoris. Aquest té com a finalitat establir mesures o protocols que afecten totes les autonomies.
Amb tot, a finals d'octubre, la Moncloa va establir aquest segon estat d'alarma, que finalitza el pròxim 9 de maig. Aquest ha tingut un caràcter descentralitzador en comparació amb el primer, ja que la gestió de la pandèmia ha recaigut en mans de les autonomies, si bé el govern espanyol ha establert les regles amb les quals podien jugar: el toc de queda, els confinaments perimetrals i la limitació de les trobades socials.
No obstant això, exposa Ridao, segons la Constitució espanyola, el Consell de Ministres pot decretar aquesta mesura per un període de quinze dies i, després, cada quinze dies el Congrés ha d'aprovar-ne l'ampliació. Això, no ha passat en aquest cas, ja que un dels requisits de l'Executiu de Sánchez per a implementar-lo és que aquest tingués una durada de mig any sense haver de passar per aquesta cambra. Per això, apunta que aquest no s'ha sotmès a cap control parlamentari.
Riado, que és crític amb la possibilitat que s'allargui l'estat d'alarma, defensa que el marc normatiu que existeix és suficient per combatre a la pandèmia sense haver de recòrrer aquest instrument. "L'estat d'alarma és un estat excepcional, puntual, no pot esdevenir una cosa perpètua", sentencia.
Imatge principal: Els Mossos d'Esquadra realitzen un control policia en el marc del toc de queda a Barcelona