Tot i que ja s'han trobat algunes respostes sobre el coronavirus, encara queden moltes preguntes sense resoldre. Des de l'inici de la pandèmia, els científics han posat l'ull a sobre del Sars-CoV-2 amb la finalitat de descobrir el màxim possible. Així, han pogut veure que el virus està evolucionant i que, per tant, ha patit algunes mutacions o modificacions. Malgrat tot, no ho està fent com altres dos virus que tenen un potencial pandèmic: la grip o la SIDA.
Això és una bona notícia pel que fa a possibles vacunes i tractaments, tot i que encara és aviat per descartar-ne res. "El virus està evolucionant i és el que s'espera que faci", explica al diari britànic The Guardian, Thushan de Silva, metge de malalties infeccioses de la Universitat de Sheffield i membre del Covid-19 Genomics UK Consortium.
Totes les seqüències de Sars-CoV-2 s'estan dipositant al GISAID, la Iniciativa mundial per compartir totes les dades sobre la grip. Cada seqüència prové d'un individu infectat i a l'agrupar-les i comparar-les, els científics poden rastrejar mutacions del codi genètic viral.
Les mutacions es produeixen per una replicació viral, perquè al reproduir-se el virus ha de copiar el seu codi genètic i no sempre ho fa del tot perfecte. Ara bé, segons s'explica en un article al diari britànic, els coronavirus són poc propensos a cometre errors en aquest sentit –com per exemple ho fan els de la grip– perquè tenen un sistema de correcció incorporat. Ara bé, des que el Sars-CoV-2 va sorgir com a patogen humà s'han observat moltíssimes modificacions a la zona de Wuhan, (Xina).
Malgrat tot, la gran majoria de les mutacions no tenen cap efecte sobre el virus. Una mutació pot desaparèixer tan aviat com apareix o pot instaurar un nou llinatge, es pot llegir a les pàgines del The Guardian. La majoria d'aquests, però, moren amb el temps. Però no tots.
Precisament per aquest motiu, els científics no confien del tot amb les mutacions que es propaguen ràpid, especialment si ho fan en llocs separats perquè podrien pertànyer a una estranya minoria que canvia la forma de comportar-se, potser fent-lo més transmissible entre persones o més capaç d'evadir la immunitat de l'hoste. Aquest canvi podria donar una empenta a la variant de dominar la població viral a través de la selecció natural si fa que el virus estigui més en forma o sigui més capaç de sobreviure o reproduir-se i per tant, podria ser una mala notícia per als humans.
Un canvi sorprenent
"No esperàvem veure res tan ràpid", detalla la biòloga computacional Bette Korber del Laboratori Nacional de los Álamos a Nou Mèxic. "La mutació D614G es va detectar com a tal a principis d'abril". Però què vol dir D614G? Es refereix a un canvi en l'aminoàcid d'aspartat (D) a glicina (G), en la posició 614 a la seqüència de la proteïna que forma els pics de Sars-CoV-2. El pic és l'estructura del virus que sobresurt a la superfície i que s'uneix a la cèl·lula humana fet que permet entrar al 'cos'. Una vegada s'ha replicat dins la cèl·lula, la seva descendència torna a brotar matant la cèl·lula i després n'infecta a més.
Quan el Sars-CoV-2 va sorgir a Wuhan, tenia una D a la posició 614. Al juny la G havia substituït la D gairebé a tot el món.
Què implica aquesta petita mutació?
Aquestes informacions van ser notificades a la revista Cell el mes d'agost igual que les conclusions d'aquestes canvis que demostraven que el virus era més transmissible però menys perillós.
El professor d'evolució mol·lecular de la Universitat d'Edimburg, Andrew Rambaut, explica que la forma G ja era dominant a Europa quan hi va haver brots a la primavera "i per tant no és la causa que explicaria una menor mortalitat en els últims mesos".