Al món hi ha més 2.000 espècies de meduses, un animal invertebrat, transparent i amb tentacles que segrega unes toxines per defensar-se. La majoria no són perilloses i la seva picadura no va més enllà d'una certa molèstia, però en algunes ocasions provoquen reaccions que poden resultar problemàtiques, sobretot en persones vulnerables, pel que és aconsellable seguir la seva evolució.
La majoria de les picadures es produeixen de forma accidental, en trepitjar-les o fregar-les durant un bany al mar. Els símptomes més comuns són la sensació d'ardor i coïssor a la pell, formigueig o entumiment a la zona de la picadura, així com enrogiment, sudoració excessiva o rinorrea i ulls plorosos.
En cas de ser més greu, es poden produir rampes, dolor al pit i l'abdomen, canvis en la freqüència cardíaca o en el pols, nàusees, marejos, vòmits i problemes a l'hora de respirar. La gravetat depèn del tipus de medusa, de la quantitat de pell afectada i de la reacció de la persona.
Quan s'ha produït la picadura, el primer que s'ha de fer és anar al socorrista més proper, ja que a la parada d'ajuda tindran tot el material necessari. Normalment, l'objectiu és alleujar el dolor i observar si s'està produint algun tipus de reacció al·lèrgica immediata. La majoria de les picadures de medusa es poden tractar immediatament amb aigua salada, mai amb aigua dolça o de l'aixeta. L'aigua salada ajuda a disminuir la sensació d'ardor.
Per al dolor es pot aplicar un analgèsic tòpic com la lidocaïna o l'ibuprofèn, que disminueixen l'efecte de la picadura. Si s'està produint una reacció al·lèrgica de tipus cutani, com una urticària, generalment s'aplica una crema antihistamínica.
El que mai no s'ha de fer és tocar amb les mans, perquè de vegades queden restes del tentacle de la medusa amb verí i poden veure's afectades les mans. És millor retirar les restes amb pinces per evitar reaccions en altres zones.
Si la picadura no va a més, que és normal, n'hi ha prou amb no fregar la zona durant hores i prendre algun analgèsic per evitar el dolor. Les dutxes calentes poden també alleujar la zona. Si s'ha produït algun tipus de reacció, el millor és acudir|anar a un centre mèdic perquè prescrigui el tractament corresponent.
Quant a la prevenció, el millor és preguntar al socorrista quan s'acudeix a una platja si o es coneix si existeix la possibilitat de trobar-se més meduses de l'habitual i de quin tipus, sobretot si es desconeix la platja. Les persones que bussegen o naveguen en aigües profundes tenen més probabilitats de patir picadures, igual com les que practiquen aquestes activitats sense equip de protecció i les que fan surf.
Les meduses es mouen en patrons, corrents i són més comuns durant certes èpoques de l'any. En caminar en aigües poc profundes, un bon consell és moure els peus i caminar lentament per no pertorbar la sorra i evitar la captura d'una medusa per sorpresa. I tenir en compte que fins i tot les meduses mortes poden desplegar el seu verí des dels seus tentacles, per la qual cosa és millor no apropar-se mai.