Home de mitjana edat, amb problemes de sobrepès o obesitat i vida sedentària. Aquest és el perfil tipus de les persones que pateixen una hèrnia discal, una malaltia que es produeix quan una part del disc intervertebral es desplaça, comprimeix la medul·la o l'arrel nerviosa, provocant un intens dolor. I no només això. A més, pot provocar formiguejos, alteració de la sensibilitat, falta de força... en alguns casos resulta incapacitant i és necessari la intervenció quirúrgica.

Per entendre com es produeix, cal saber que la columna vertebral consta de 26 ossos anomenats vèrtebres. Entre cada vèrtebra existeixen una espècie de coixins a la qual es denomina discos, que ajuden a mantenir les vèrtebres al seu lloc i actuen com a amortidors.

La part central, el nucli polpós, és la que llisca a través d'una esquerda a la paret del disc quan es produeix l'hèrnia discal, generalment a la zona lumbar, encara que també pot passar al coll. Quan es produeix allibera substàncies químiques que irriten els nervis i causen el dolor significatiu. També es pot produir quan el disc prolapsa i provoca una compressió. Generalment té lloc a causa del desgast gradual i l'ús excessiu com a resultat d'un moviment repetit al llarg del temps. Per això, sovint passa quan s'aixequen objectes sense doblegar el genoll o després de girar mentre s'aixeca un objecte pesat.

Tanmateix, al contrari del que es pensa, aquesta patologia sol tenir una prevalença major persones que exerceixen professions sedentàries, per exemple, en conductors que estan sempre asseguts o persones que realitzen una activitat repetitiva que inclogui pujar pes. I, en un 65% dels casos, en els homes davant les dones. De fet, els factors de risc són la inactivitat física i els quilos de més, el tabac, i se sap també que les causes genètiques, tot i que encara és necessària més investigació sobre això.

Els millors consells per a la seva prevenció són els següents:

Portar una alimentació saludable i evitar el sobrepès i l'obesitat

La millor idea, seguir el mètode del plat de la Universitat d'Harvard, una guia científica per menjar bé.

Aprendre postures correctes en el dia a dia

Per exemple, a l'hora d'estar dempeus, cal procurar estar dret –inclòs el cap–, mantenir les espatlles enrere, evitar que sobresurti l'estómac, deixar els braços penjar de forma natural a cada costat del cos i tenir els peus separats a l'altura de les espatlles. Quan s'està assegut, s'ha de mantenir també una posició dreta, recolzant els dos peus a terra i amb els genolls flexionats en un angle de 90 graus. La pantalla de l'ordinador s'ha de col·locar a l'altura de la vista. Així s'evitarà adoptar una postura natural que eviti esforços al coll i la columna vertebral.

Evitar carregar pesos excessius

En la mesura possible cal evitar sobreesforços. Però si s'ha d'aixecar pes, s'ha d'extremar la precaució. Sempre és aconsellable flexionar els genolls i no l'esquena i no realitzar girs bruscos amb la columna.

Practicar esport moderat i dormir bé

Caminar, nedar, fer bicicleta. Sense grans excessos i estirant bé els músculs després. L'OMS recomana com a mínim 150 minuts setmanals a la pràctica d'activitat física aeròbica, d'intensitat moderada, o bé 75 minuts d'activitat física aeròbica vigorosa cada setmana, o una combinació equivalent d'activitats moderades i vigoroses. L'activitat aeròbica es practicarà en sessions de 10 minuts de durada, com a mínim.

En el cas de patir una hèrnia de disc, la millor manera de cuidar l'esquena i portar una vida el més normal possible és, en primer lloc, anar a l'especialista perquè determini quin tipus d'hèrnia és en funció d'un diagnòstic exacte per imatge. Una vegada establert, s'han de dur a terme una sèrie de pautes que incloguin visites a un fisioteràpia de forma freqüent per realitzar un seguiment de la mateixa. A més, aquests professionals tenen tècniques com les estirades, manipulacions o teràpies manuals que milloren els símptomes.

També es pot practicar exercici de forma moderada, bé sigui nedar o caminar o un altre tipus de disciplines com el ioga o el pilates els exercicis del qual es poden adaptar per evitar problemes. En les fases de dolor agut, s'ha de guardar repòs i prendre medicació.

El normal és que l'hèrnia remeti i al cap de poc temps es pugui portar una vida normal, però en alguns casos és necessari dur a terme una cirurgia: quan produeix immobilitat d'algun membre, el dolor és molt insuportable o es produeix l'anomenada síndrome de cua cavall, quan l'hèrnia és molt gran i comprimeix totes les arrels nervioses. L'operació consisteix en una cirurgia menor en la qual s'extreu l'hèrnia. Però ha de ser en casos que així ho requereixin, perquè és una operació complexa i en un 5% dels casos pot produir complicacions.