Primer trasplantament d'un ronyó de porc modificat genèticament a un home viu als Estats Units. Així ho ha anunciat aquest dijous l'Hospital General de Massachusetts (MGH), que ha afegit que el pacient té 62 anys, que patia insuficiència renal terminal i que la intervenció ha estat un èxit. La cirurgia va tenir lloc dissabte passat, 16 de març, i va durar quatre hores. Segons l'hospital, es tracta d'una fita important en la recerca de proporcionar òrgans més fàcilment als pacients que els necessiten. Recordem que fa dos anys ja va tenir lloc el primer trasplantament amb èxit del cor d'un porc a una persona, tot i que el pacient va morir uns mesos després.
El ronyó de l'animal va ser modificat genèticament (69 modificacions genòmiques) mitjançant la tecnologia CRISPR-Cas9 per eliminar gens nocius del porc i afegir certs gens humans per millorar la seva compatibilitat. A més, els científics van inactivar retrovirus endògens porcins al porc per eliminar qualsevol risc d'infecció en humans. "Això representa una nova frontera en medicina i demostra el potencial de l'enginyeria del genoma per canviar la vida de milions de pacients a tot el món que pateixen insuficiència renal", ha celebrat Mike Curtis, director general d'eGenesis, l'empresa farmacèutica que ha proporcionat l'òrgan.
Un èxit per al xenotrasplantament
L'MGH ha insistit en el fet que aquesta intervenció d'èxit en un receptor viu és una "fita històrica" en el camp emergent del xenotrasplantament, és a dir, el trasplantament d'òrgans o teixits d'una espècie a una altra. Així, el xenotrasplantament és una potencial solució a l'escassetat d'òrgans arreu del món. Als EUA, més de 100.000 persones esperen un òrgan per a un trasplantament i 17 persones moren cada dia esperant-lo. Els ronyons són els més demandats i s'espera que la demanda augmenti: les insuficiències renals terminals augmentaran entre un 29 i un 68% al país cap al 2030.
El pacient és Rick Slayman, un home negre de Weymouth (Massachusetts) de 62 anys. Segons recull The New York Times, l'èxit del trasplantament és important per als pacients negres dels EUA, que pateixen una alta taxa d'insuficiències renals terminals. Slayman es recupera bé al MGH i s'espera que rebrà l'alta aviat. En un comunicat, l'home ha explicat que ha estat "pacient del centre de trasplantaments generals massius durant 11 anys". "Quan el meu ronyó trasplantat va començar a fallar l'any 2023, vaig tornar a confiar en el meu equip d'atenció a MGH per assolir els meus objectius no només de millorar la meva qualitat de vida, sinó d'allargar-la", ha afegit. Slayman ha assenyalat que el seu nefròleg li va suggerir un trasplantament de ronyó de porc, explicant-li els avantatges i els inconvenients de la intervenció. "Ho vaig veure no només com una manera d'ajudar-me, sinó com una manera de donar esperança als milers de persones que necessiten un trasplantament per sobreviure", ha conclòs, abans de donar les gràcies a tot l'equip que l'ha atès.
Pel camí de l'equitat en salut
L'hospital ha informat que el pacient fa molts anys que viu amb diabetis tipus 2 i hipertensió, alhora que va rebre un trasplantament de ronyó d'un donant humà mort el desembre del 2018, després d'estar en diàlisi set anys. El ronyó trasplantat va mostrar signes de fracàs uns cinc anys després i Slayman va reprendre la diàlisi el maig del 2023. Així, es va trobar amb complicacions recurrents que van requerir visites al centre cada dues setmanes tant per a la descoagulació com per a revisions quirúrgiques. La seva qualitat de vida va baixar significativament, un problema comú entre els pacients amb diàlisi.
"L'èxit continuat d'aquest trasplantament de ronyó innovador representa una veritable fita en el camp del trasplantament. També representa un avenç potencial per resoldre un dels problemes més insolubles del nostre camp, que és l'accés desigual dels pacients de minories ètniques a l'oportunitat de trasplantaments de ronyó a causa de l'escassetat extrema d'òrgans de donant i altres barreres del sistema. Aquesta disparitat en salut ha estat en el focus de moltes iniciatives polítiques nacionals durant més de 30 anys, amb un èxit limitat. Un abundant subministrament d'òrgans fruit d'aquest avenç tecnològic pot arribar lluny per aconseguir finalment l'equitat en salut i oferir la millor solució a la insuficiència renal, un ronyó que funcioni bé, a tots els pacients que ho necessitin. Felicito el senyor Slayman, que ha estat el meu pacient durant molts d'anys, per la seva valentia en convertir-se en un pioner en el camp del trasplantament", ha dit el nefròleg Winfred Williams, del MGH.
El xenotrasplantament, una solució
La intervenció es va fer sota un únic protocol d'accés ampliat de l'FDA (l'autoritat farmacològica dels EUA), conegut com a ús compassiu, atorgat a pacients amb malalties greus que amenacen la vida per accedir a tractaments o assajos experimentals quan no hi ha tractament comparable, quan no existeixen altres opcions o teràpies. El pacient també va rebre un seguit de nous fàrmacs immunosupressors: tegoprubart i ravulizumab.
Leonardo V. Riella va ser el líder del grup de metges en la sol·licitud d'ús compassiu, revisat rigorosament per l'FDA abans de la seva aprovació a finals de febrer. "Estem a la vora d'un avenç monumental en el trasplantament. Només a MGH, hi ha més de 1.400 pacients en llista d'espera per a un trasplantament de ronyó. Malauradament, alguns d'aquests pacients moriran o emmalaltiran massa per poder ser trasplantats per culpa del llarg temps d'espera. Estic fermament convençut que el xenotrasplantament representa una solució prometedora a la crisi d'escassetat d'òrgans", ha conclòs Riella.