El nostre sentit de l'orientació tendeix a empitjorar amb l'edat. Es tracta d'una afirmació que compta amb el suport d'una investigació duta a terme per científics del Centre Alemany de Malalties Neurodegeneratives (DZNE) i experts dels Estats Units que ha estat publicada a la revista Nature Communications.
Segons les seves troballes, la principal font d'errors en la determinació de la posició espacial i aparentment la causa dels problemes d'orientació relacionats amb l'edat és una percepció sorollosa i, per tant, imprecisa de la velocitat a la qual un es mou.
Des d'estímuls visuals fins a retroalimentació muscular i senyals transmesos pel sistema vestibular, el cervell humà utilitza una àmplia gamma d'entrades sensorials per determinar la posició i guiar-nos a través de l'espai. Una part essencial del processament de la informació necessària passa a l'escorça entorrinal. En aquesta àrea, que és present en ambdós hemisferis cerebrals, hi ha neurones especials que generen un mapa mental de l'entorn físic. Per tant, la informació sobre l'espai real es tradueix a un format de dades, que el cervell pot processar.
Hi ha persones amb bones habilitats d'orientació i a qui els resulta més difícil orientar-se. Aquesta capacitat generalment disminueix amb l'edat, perquè les persones grans generalment troben l'orientació espacial més difícil que les persones més joves, especialment en entorns desconeguts. Per tant, les possibilitats de perdre's augmenten amb l'edat.
L'estudi
Per comprendre les causes d'aquesta disminució, els científics van dissenyar un experiment específic. Un total d'aproximadament 60 adults joves i grans cognitivament sans que estaven equipats amb ulleres de realitat virtual van haver de moure's i orientar-se, per separat, dins d'un entorn generat digitalment.
Alhora, els participants també es van moure físicament al llarg de camins complicats. Van ser assistits per un experimentador que va conduir a la persona de prova individual de la mà. En fer-ho, el moviment real va conduir directament a moviments en l'espai virtual. Durant l'experiment, se'ls va demanar als participants diverses vegades que estimessin la distància i l'adreça al punt d'inici del camí. A causa que l'entorn virtual oferia sol uns quants senyals visuals per a l'orientació, els participants van haver de dependre principalment d'altres estímuls.
Es va observar amb quina precisió els participants van poder avaluar la seva posició en l'espai i, per tant, van poder provar el que es coneix com a integració de ruta, la capacitat de determinar la posició en funció de la consciència del cos i la percepció del mateix moviment.
El cos humà i els seus òrgans sensorials estan lluny de ser perfectes. Per tant, el processament de la informació al cervell es veu afectat per falles, que poden interpretar-se com a soroll. Amb l'ajuda del model matemàtic, es van poder desentranyar les contribucions de diverses fonts d'error i identificar què distorsiona més el seguiment de posició i què té poc efecte. Aquestes fonts d'error mai no s'han investigat fins ara a aquest nivell de detall.
La conclusió de l'equip d'investigació va ser que els errors en la integració de la ruta són causats principalment per l'acumulació de soroll intern en el processament de la informació, i aquest fenomen és probablement una conseqüència d'imprecisions en la percepció de la velocitat del moviment.
Aquesta font d'error va ser dominant tant en els més joves (edat mitjana 22 anys) com en els adults grans (edat mitjana 69 anys). Els subjectes joves van ser generalment millors en orientació que els participants grans de l'estudi. I el soroll intern acumulat va augmentar amb l'edat. Aquest fenomen és aparentment la principal causa de dèficit en la integració de la ruta i probablement també el desencadenant de problemes d'orientació relacionats amb l'edat. El problema principal resideix en el flux d'informació que arriba a l'escorça entorrinal, la qual cosa fa pensar que pot ser una via per al diagnòstic precoç d'Alzheimer, ja que aquesta malaltia s'associa amb danys a aquesta part del cervell en una edat primerenca.
L'objectiu a llarg termini dels investigadors és desenvolupar mètodes de diagnòstic que detectin la malaltia d'Alzheimer en una etapa primerenca, una cosa que seria possible utilitzant tecnologia com la realitat virtual.