La nova variant del coronavirus òmicron ha inundat titulars i també ha tenyit les dades de la pandèmia arreu. A Catalunya ja és la variant dominant amb més del 98,8% dels casos. En aquest context, ara el debat també se centra en el futur de la covid, que podria evolucionar cap a una grip. Però el que prima per sobre de tot és encara aquesta condicionalitat de les paraules. El País va avançar aquest dilluns que els tècnics de Sanitat i les diferents regions estarien ultimant un pla per canviar el sistema de vigilància de la covid i posar en marxa un sistema més semblant a la grip. El mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit a la Cadena SER que ja és hora de canviar de xip: "Hem d'anar avaluant l'evolució de la covid cap a una malaltia endèmica". Malgrat tot, aquestes paraules arriben tot just mentre Espanya navega per aquesta sisena onada.

La majoria d'experts, però, constaten que encara és massa aviat per fer pronòstics sobre aquesta situació. Sobretot, tenint en compte les dades de la pandèmia, que aquest dimarts destaquen que hi ha 2.290 persones ingressades per coronavirus i 520 pacients a l'UCI. Així, la majoria d'experts coincideix que el camí podria aquest, però tots es fixen en el temps: podria ser massa d'hora per fer aquestes suposicions.

Els TAR serveixen per detectar l'òmicron?

La resposta és que sí, el físic i investigador de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Àlex Arenas, destaca que aquesta nova variant del coronavirus és més detectable a la gola. En aquest sentit, el també assessor del Govern per la covid, destaca que caldria potser un protocol de doble mostra. En aquest cas, de la gola i també nasal "per anticipar positius". Arenas recull a través de les xarxes socials una experiència propera. "Test a casa, mostra de gola i resultat positiu". Una hora després, constata, el mateix test fet al CAP tanmateix només amb mostra nasal va donar negatiu. L'endemà, es va repetir el test a casa, amb mostra nasal, resultat positiu. 

Després de l'òmicron, quan toca la vacuna?

El Ministeri de Sanitat va aprovar la setmana passada que les persones de 65 anys o menys que s'hagin contagiat de coronavirus puguin rebre la dosi de reforç quatre setmanes després del diagnòstic de la infecció, sempre que també hagin passat sis mesos des que hagin rebut la pauta completa. En aquest context, diversos experts s'han preguntat si és possible rebre la vacuna amb un període de temps tan curt i també si és necessari. En aquest sentit, Julià Blanco, investigador IGTP en IrsiCaixa i també membre del comitè assessor, responia un missatge a Twitter d'Arenas on destaca que "les persones amb dues dosis, una infecció per òmicron la podem considerar com un estímul al sistema immunitari i, per tant, podria equivaldre a una tercera dosi". I afegeix que "sabem que la combinació d'immunitat natural i vacunal ofereix excel·lents resultats" un fet que es coneix, tal com diu l'expert, per immunitat híbrida. 

Per altra banda, José Gómez Rial, immunòleg de l’Hospital Clínic de Santiago, deia que era "absurd" posar una tercera dosi després de quatre setmanes de la infecció. "És l'estratègia del despropòsit dels principis de resposta immunitària". 

En aquest sentit, Gómez Rial constata que "si estàs vacunat i acabes de passar la infecció –sigui per delta o òmicron– has generat una resposta exponencial actualitzada a la variant actual i completada amb altres proteïnes del virus i reps una dosi de vacuna –basada en la variant original– al cap de 4 setmanes. Per a què?". La polèmica està servida.

 

Imatge principal: punt de vacunació contra la covid mòbil de Seat / Sergi Alcàzar