El peix és un aliment saludable que ha format part de la vida dels homes des de temps immemorials. Suposa una font fonamental de greixos omega 3, de vitamina D, de seleni i de proteïnes de bona qualitat.

Tanmateix, en els últims anys, la contaminació del mar ha posat l'alerta sobre aquest aliment i ha despertat certa suspicàcia entre la població, que tem que menjar-lo en excés pugui suposar un problema de salut a llarg termini.

En un dels estudis més complets sobre això recollia els resultats de 20 informes i concloïa que prendre dues porcions a la setmana de peix blau (salmó, areng, verat, anxoves o sardines) reduïa el risc de morir per malaltia cardíaca en un 36 per cent. Se sap que menjar peix té una acció beneficiosa perquè protegeix el cor, redueix la pressió arterial i la freqüència cardíaca, millora la funció dels vasos sanguinis i fins i tot redueix els triglicèrids i alleuja la inflamació crònica.

Però la por de la contaminació amb mercuri, els residus de pesticides, microplàstics i altres possibles toxines que es troben al mar ha provocat que el consum es redueixi en molts països per por de la contaminació. Pel que fa al mercuri, l'Autoritat Europea per a la Seguretat dels Aliments (EFSA) ha establert una ingesta setmanal tolerable de 4 micrograms de mercuri inorgànic per quilo de pes corporal, la qual cosa equival a 240 micrograms en el cas d'una persona de 60 quilos. Per aplicar aquesta xifra cal tenir en compte que els límits màxims de mercuri als aliments són d'1 mg per quilo en rap, bonítol, anguila, halibut, gall, moll, lluç de riu, ratlla, besuc, tauró, esturió, peix espasa i tonyina i de 0,50 micrograms per quilo en els altres peixos.

Això seria en la població en general. En altres grups poblacionals, la Direcció General de Sanitat i Consum (DGSANCO) de la Comissió Europea ha recomanat un consum restringit per a grups vulnerables, com dones embarassades o que puguin arribar a estar-ho, dones en període de lactància i en nens de poca edat. L'Agència Espanyola de Seguretat Alimentaria i Nutrició va fer seves aquestes recomanacions i aconsella evitar el consum de peix espasa, tauró, tonyina vermella i lluç de riu en dones embarassades o que puguin arribar a estar-ho o en període de lactància i en nens menors de tres anys. Als nens entre 3 i 12 anys, recomana limitar a 50 grams a la setmana i no consumir cap altre dels peixos d'aquesta categoria en la mateixa setmana.

Finalment, quant a microplàstics i altres toxines les informacions no són encara del tot concloents. Però és significatiu que, segons es calcula, cada any arriben al mar entre cinc i tretze milions de tones de plàstic que es descomponen en trossets molt petits, que el plàncton, els bivalves, els peixos i fins i tot les balenes confonen amb menjar.

Es creu que aquests compostos podrien interferir en la regulació hormonal de l'organisme i en el desenvolupament cerebral de fetus i nens, però estudiar-ne l'impacte és complicat perquè els plàstics no es comporten igual segons l'ambient, i perquè les seves característiques varien quan els ingereixen els animals, per la qual cosa, no se sap del cert com ens poden afectar.