Els casos de sarna s'han quintuplicat a Catalunya en els últims vuit anys. Amb tota probabilitat, aquest increment s'ha vist influït pel reforç de la vigilància epidemiològica instaurat després dels dos brots de sarna que es van registrar a començaments de l'any passat a dos hospitals, el que va portar a una sensibilització més important per part dels professionals així com a un augment de les notificacions. Així ho ha explicat el cap de Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari General de Catalunya, doctor Antoni Campoy.

Però, què és la sarna? La sarna és una malaltia contagiosa provocada per un àcar de 8 potes denominat Sarcoptes Scabiei que mesura entre 0,3 i 0,4 mil·límetres i que afecta exclusivament les persones. Segons detalla el doctor Campoy, la femella d'aquest àcar fa solcs a l'epidermis, la capa més superficial de la pell que es converteix en el lloc on posa ous i es reprodueix. En un afectat de sarna hi acostumen a haver entre 10 i 15 paràsits simultàniament.

Com s'encomana?

La sarna s'encomana d'humà a humà, per contacte directe i prolongat amb una persona que està infestada. Aquesta persona pot tenir o no els símptomes ja que el període d'incubació sol ser llarg, des del contagi fins a les primeres manifestacions poden passar de 3 a 6 setmanes.

El contagi és més freqüent en persones que conviuen en família, en institucions geriàtriques o centres d'acolliment i, sobretot, per contacte sexual. Tanmateix, és possible encara que poc habitual, el contagi per estrènyer la mà, per una abraçada o pel contacte de la roba o llençols.

Com identificar-la?

La sarna es manifesta amb erupcions, vermellors, grans, descamacions i picor a la pell que s'intensifica a la nit i pot incloure pràcticament tot el cos, encara que en els adults no acostuma a afectar a la cara. Resulta típica la seva presència en canells, turmells, zones laterals dels dits de les mans, axil·les, pit, genitals, colzes, natges, melic... En els nens afecta a la cara, el coll, els palmells de les mans i les plantes dels peus.

Les manifestacions a gairebé tot el cos són degudes a una reacció immunològica (una espècie de reacció al·lèrgica) que provoca el paràsit, les seves deposicions o els seus ous. El nombre d'àcars en la majoria dels pacients és limitat (10-15).

Per diagnosticar la sarna, el dermatòleg comprova l'existència d'uns solcs a la pell que són on viu la femella de l'àcar. Si hi ha solcs, el diagnòstic positiu és altament probable. Es pot confirmar rascant i mirant pel microscopi on es pot trobar l'àcar, els ous o les seves deposicions.

Com tractar-la?

El tractament de la sarna és molt senzill. La majoria dels casos es curen amb una crema antiparasitària (permetrina) que s'aplica durant tota la nit ja que ha de romandre a la pell de 8 a 14 hores. Això s'ha de repetir al cap d'una setmana. És important que facin el tractament tots els contactes sexuals de l'infestat i els que convisquin amb ell.

El tractament s'ha de fer fins i tot si no es tenen símptomes, ja que com hem vist el període d'incubació és molt llarg. Una vegada fet el tractament és freqüent que la picor tardi en desaparèixer fins a 4 setmanes. L'àcar, en condicions normals, es mor entre les 24-36 hores si no està en contacte amb la pell. Si la temperatura és freda pot durar més dies.

Es recomana rentar la roba i els llençols amb aigua i sabó a 60 graus i si no és possible, guardar-la en una bossa tancada durant una setmana.

La sarna mai no s'ha extingit

"La sarna ha existit sempre i, contràriament al que es pensa, pot afectar a qualsevol persona de qualsevol àmbit social", matisa Campoy. És més freqüent en situacions d'amuntegament.

El doctor Campoy ha posat èmfasi en el fet que no només no està eradicada si no que l'any passat es van detectar més del triple de casos a tot Catalunya que el 2017 i hi va haver diversos brots epidèmics en institucions com hospitals, centres geriàtrics i centres d'acolliment.