Una nova variant del coronavirus sorgida al cor de l'Amazones, al Brasil, ha tornat a encendre l'alerta internacional. Els científics s'afanen ara en desxifrar els misteris d'aquesta variant identificada ja a vuit països i que pot ser més infecciosa, tot i que encara es coneix poc d'ella. Hi ha indicis que la batejada com a P.1 sigui un dels factors que són darrere de l'explosió de casos de Covid-19 a Manaus, capital de l'estat de l'Amazones, on els serveis sanitaris s'han vist completament desbordats.
Amb un nombre més alt de mutacions, també s'estudia si la soca brasilera és més perillósa que les variants trobades al Regne Unit i Sud-àfrica, que són les tres que més preocupen l'Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els orígens
La primera veu d'alarma la van donar les autoritats japoneses el passat 9 de gener, després d'analitzar les mostres de quatre passatgers que van arribar una setmana abans a Tòquio després de viatjar una temporada per l'Amazones. Una indagació preliminar de la Fundació Oswaldo Cruz (Fiocruz), centre d'investigació mèdica de referència a Llatinoamèrica, va indicar que aquesta nova variant és un "fenomen recent".
Probablement es va desenvolupar al desembre i va evolucionar a partir de variants que es trobaven en circulació a l'Amazones. De fet, a Manaus s'han detectat ja prop de 30 variants del coronavirus, però la més inquietant és la P.1, segons explica a Efe José Eduardo Levi, investigador de l'Institut de Medicina Tropical de la Universitat de São Paulo (USP).
Imatge: Un malalt de la soca a Brasil / EFE
Quantes mutacions té?
Segons Fiocruz, la variant de Manaus va acumular en un breu espai de temps "un nombre d'alteracions genètiques fora del comú", algunes d'elles a la proteïna "spike" (espiga), de la qual es val el nou coronavirus per entrar a les cèl·lules humanes.
S'han identificat 12 mutacions únicament en aquesta proteïna "spike" de la variant brasilera, tres d'elles preocupen especialment: K417N, E484K, N501Y.
És més contagiosa?
Aquests tres conjunts de lletres i números|nombres representen aminoàcids de la "spike", la mutació de la qual està associada a un poder de transmissibilitat més gran. Ajudarien que el virus es repliqui més i que s'acobli millor amb el receptor d'entrada de la cèl·lula. D'altra banda, es desconeix si aquesta nova variant produeix quadres més greus de la malaltia. Fins al moment hi ha un cas confirmat d'una persona que va contreure el coronavirus el març de 2020 i va ser reinfectada per la variant amazònica, malgrat tenir anticossos. "No tenim com afirmar que el virus va escapar als anticossos o si van baixar tant que no van aconseguir neutralitzar-lo. Això és en estudi", apunta Levi.
S'assembla als altres soques?
La brasilera no va sorgir a partir de la britànica o la sud-africana. Les tres van evolucionar de manera independent i van sorgir esporàdicament als tres països, encara que s'ha descobert que algunes de les mutacions identificades a la proteïna "spike" són les mateixes.
"Creiem que són més contagioses per tenir aquesta mutació en comú que augmenta la transmissibilitat", apunta Levi, viròleg també del laboratori DASA. Levi creu que la brasilera podria ser la més "perillosa", almenys pel nombre de mutacions identificades a la proteïna "spike": 12 davant les 8 trobades en la britànica o les 10 de la sud-africana.
On s'ha detectat?
Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ja s'han identificat casos d'aquest nou llinatge en d'altres set països a més del Brasil: Japó, Estats Units, Regne Unit, Itàlia, Alemanya, Corea del Sud i Irlanda. Algunes d'aquestes nacions i altres, com Portugal, el Perú, Turquia o Colòmbia, han suspès els vols procedents del Brasil davant del temor per la P.1.
Les vacunes funcionen amb aquesta variant?
Algunes de les vacunes desenvolupades fins ara van ser pensades a partir de la proteïna "spike" del coronavirus. En aquest sentit, aquelles que estiguin basades purament en aquesta proteïna, les mutacions registrades en les variants britànica, sud-africana i brasilera "poden portar a una pèrdua d'eficàcia" d'aquestes fórmules, "encara que no total", considera Levi. Encara no s'han publicat estudis d'efectivitat amb la variant brasilera.