En la Setmana del Cor, les autoritats sanitàries continuen posant èmfasis en la necessitat de dur a terme una sèrie d'hàbits de vida saludables per poder reduir el risc de tenir malalties coronàries i a anar al metge quan es descobreixen símptomes que poden fer-nos sospitar d'alguna patologia cardíaca. Però existeix una afecció que, en moltes ocasions no presenta símptomes i que es descobreix en una consulta rutinària, en posar el fonendoscopi al pit: els bufs.

Tal com informa la Fundació Espanyola del Cor, en moltes ocasions no tenen cap gravetat, però tot depèn del tipus de buf del que es tracti. Pel so, el metge sol poder diferenciar si es tracta d'un buf innocent o funcional o si, al contrari, aquest es deu a alguna malaltia cardíaca. En ocasions, per precisar l'origen del buf , o si hi ha dubtes, pot ser necessari realitzar un ecocardiograma.

Existeixen dos tipus de bufs, els funcionals o innocents i els que es produeixen derivats de malalties del cor. Dins del cor hi ha unes vàlvules que s'obren i permeten que la sang vagi en la direcció corresponent. Quan ho fan, emeten un so o soroll cardíac, de caràcter rítmic i que es pot escoltar amb un fonendoscopi. El pas de la sang sol passar sense turbulències i no hi ha cap so addicional. Tanmateix, en certes ocasions, la sang flueix formant turbulències i produeix un so anormal, com un buf, el que es coneix com a buf. Els funcionals no es deuen a cap malaltia i són freqüents en els nens encara que la majoria desapareixen en créixer.

Els produïts per malalties del cor poden deure's a alteracions de les vàlvules, comunicacions anòmales als envans que separen les cavitats cardíaques, poden ser d'origen congènit, produïts per infeccions del coll causades per un tipus de bacteris específic denominat estreptococ, generades per endocarditis o infeccions del cor, causades per envelliment dels teixits o, en rares ocasions, provocades per altres causes com l'increment de la velocitat de la sang a causa de la hipertensió, febre, anèmia o augment d'hormones tiroides.

Els bufs funcionals no produeixen símptomes. És el cas de l'anomenat buf de Still, que es produeix quan el ventricle es contreu i obliga la sang a entrar a l'aorta. O del ductus arteriós, un vas sanguini que es tanca poc després del naixement i normalment desapareix després del primer dia.

Quan el buf està causat per una malaltia cardíaca greu es poden produir símptomes com a sensació de falta d'aire, dolor al pit o pèrdua de coneixement. Poden donar-se en la comunicació interauricular, que es tracta d'un petit orifici entre les dues aurícules, encara que en moltes ocasions no farà un so perceptible fins a l'adolescència. També pot tenir símptomes el defecte septal ventricular, un orifici al múscul que separa els dos ventricles, i que sovint es tanca a mesura que el nen madura.

El buf funcional o innocent no requereix cap tractament, ja que no hi ha malaltia per tractar. Tanmateix, quan el buf el causa una malaltia cardíaca sí s'ha de tractar aquesta causa que té com una de les seves conseqüències el buf. En aquests casos, el tractament a seguir pot variar. És possible que sigui necessari medicar el pacient o dur a terme procediments de tractament quirúrgics.