L'expressió ball de xifres podria fer-se servir adaptada a la nova realitat pandèmica i en relació amb les notícies publicades sobre les vacunes per al coronavirus en els últims dies. El món ha rebut amb gran entusiasme les últimes informacions sobre la vacuna per a la Covid. D'una banda, les farmacèutiques Pfizer i BioNTech, amb una efectivitat del 95% cap efecte secundari preocupant i bona protecció per a majors de 65 anys. Moderna tindria una efectivitat del 94,5%. Per altra banda, hi ha la russa Sputnik V amb un 92% i la d'Oxford, que s'ha sabut aquest dilluns que protegeix un 90%. Tot i que queda una mica allunyada dels seus 'competidors' en aquesta cursa, els investigadors asseguren que és més barata i no té tants problemes de transport i emmagatzematge. 

Vacuna Pfizer i BioNTech

La vacuna de les farmacèutiques Pfizer i BioNTech és de les més avançades i teòricament hauria de ser aprovada pels EUA en les pròximes setmanes. 

La vacuna fa servir una tecnologia coneguda com a ARN, és a dir, conté una petita seqüència genètica creada al laboratori que ensenya al nostre cos com produir proteïnes similars al SARS-CoV-2. A partir d'aquí, segons recull un article de la BBC Mundo, el sistema immunològic reconeix l'amenaça i crea una resposta que protegeix al cos de futures infeccions. 

Si tot va sobre el previst, aquesta seria la primera vacuna genètica de la història. Un clar avantatge és que són molt més fàcils i ràpides de produir. Però, és clar, també té un gran inconvenient i és que s'han de mantenir les dosis a una temperatura inferior als 70 graus negatius. Fet que complicaria el procés en zones remotes o de clima més càlid i també dels països en vies de desenvolupament. 

Vacuna Moderna

La vacuna elaborada per la farmacèutica Moderna també forma part del grup ARN amb una efectivitat del 94,5%. Aquests resultats es basen en 95 participants en assajos clínics i tot i que són bons, abans de sol·licitar l'aprovació, han d'esperar una mica més per complir l'objectiu de 150 participants infectats amb Covid.

Ara bé, un avantatge que té respecte a Pfizer i BioNTech és que es pot emmagatzemar a menys de 20 graus negatius, una temperatura molt més fàcil de poder garantir amb ens congeladors que es tenen actualment, segons recull el mateix article del portal britànic. 

Vacuna d'Oxford

Igual que la de Pfizer i BioNTech, la vacuna d'Oxford elaborada per AstraZeneca també ha estat provada a Brasil, tot i que pertany a l'equip de vacunes de vectors virals no replicants. Això vol que s'ha desenvolupat a partir d'un adenovirus, un tipus de virus que no perjudica la salut. Al seu interior, recull la BBC, els científics hi van insertar alguns SARS-CoV-2 per provocar una reacció del sistema immunològic. Ara per ara, però, s'ha demostrat que la vacuna ofereix una protecció del 90%. 

De moment, no hi ha vacunes aprovades que facin servir aquest sistema, fet que pot revolucionar el coneixement en aquest camp. Un altre punt a favor és la seva disponibilitat i el seu preu, que és més barata i ja té diferents convenis de compra amb Brasil, Argentina i Mèxic. 

Johnson & Johnson 

Espanya va autoritzar la setmana passada el primer assaig en fase 3 d'una vacuna contra el coronavirus. Sud-àfrica, Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Estats Units, Mèxic i el Perú són els països on actualment es fan proves de la vacuna. També fa servir la tecnologia del vector viral no replicant. Malgrat tot, no s'han anunciat resultats d'anàlisis preliminars i s'espera que es faci en les pròximes setmanes. 

Un dels avantatges és que caldria només una sola aplicació de la vacuna, mentre que la resta en requereixen dues dosis. Si finalment funcionés, podria significar un estalvi significatiu. 

Vacuna Sputnik V

La vacuna russa es basa en el vector viral no replicant, com la d'Oxford, i pel que se sap s'estaria provant a més de 40.000 voluntaris a Rússia, Veneçuela, Bielorússia i als Emirats Àrabs. Els primers resultats van confirmar que podria tenir una efectivitat del 92%, tot i que caldria esperar la seva evolució.

Vacuna Sinovac

La vacuna xinesa també aposta per inserir virus inactivat. Els científics han fet servir mètodes com calor o productes químics per desactivar el SARS-CoV-2 per evitar que no es reprodueixi ni quasi infecció. D'aquesta manera, quan s'aplica la vacuna, el sistema immunològic identifica el virus i en crea una protecció. Un punt fort d'aquesta vacuna, segons recull la BBC, és la fiabilitat. Fa gairebé set dècades que es treballa amb virus inactius, fet que podria donar certa 'tranquil·litat'. 

Ara bé, la fabricació requereix un rigor força alt, fet que poc provocar endarreriments a l'hora de tenir prou dosis. El producte es troba en fase III i s'espera que acabi de completar la quantitat mínima de voluntaris infectats per calcular la seva taxa d'efectivitat.

 

Imatge principal: personal sanitari prepara medicaments per administrar a pacients amb coronavirus en un hospital de Bèlgica / Efe