El Congrés anual de la Societat Europea d'Oncologia Mèdica (ESMO) va obrir aquest divendres les seves portes a la Fira Barcelona. Més de 30.000 professionals de tot el món se citen per donar a conèixer els últims avanços en el tractament d'una malaltia que els oncòlegs diagnostiquen a més de 19 milions de persones en el món cada any. Entre totes les sessions i estudis que es presentaran destaquen alguns dedicats a l'efecte d'una immunoteràpia, les possibilitats de lactància després d'un càncer de mama o les aplicacions de la intel·ligència artificial en l'oncologia.
Lactància després d'un càncer de mama
Alguns dels estudis que centraran la conversa destaca, els efectes a llarg termini de la immunoteràpia, que centraran diverses presentacions, inclòs un assaig de fase 3 que canvia la pràctica en càncer de mama triple negatiu, però també uns altres amb dades prometedores sobre el tractament del melanoma. Els investigadors continuen estudiant les possibilitats d'aquest tractament, que pot ser menys invasiu en els diferents estadis de la malaltia i també com a tractament únic i en combinació amb uns altres més tradicionals, com la quimioteràpia. L'objectiu d'estudiar els efectes és garantir la supervivència i conèixer com canvia l'organisme i quina qualitat de vida tenen els pacients més enllà de la malaltia.
Un altre dels temes centrals del Congrés és la lactància materna després de patir un càncer de mama. Els professionals adverteixen que no només és possible sinó que no empitjora el pronòstic de les pacients com alguns apuntaven, segons apunta l'estudi Positive, que inclou a 20 països i que a Espanya han coordinat els grups SOLTI i GEICAM. El treball revela que de les pacients que van aconseguir tenir un fill en el context d'aquest estudi, més d'un 60% (196) van poder donar el pit, i la pràctica no va influir negativament en el seu pronòstic després d'un seguiment de 41 mesos.
La quimioteràpia intel·ligent és una de les grans novetats del congrés. Actualment, és una de les principals esperances en la cura del càncer. Els fàrmacs ADC, per les seves sigles en anglès de 'antibodi-drug conjugate' serviran per tractar diferents tipus de tumors amb dosis baixes de quimioteràpia i amb menys toxicitat. El medicament entra al torrent sanguini, però no s'activa fins a detectar la cèl·lula tumoral, i així evita que danyi altres cèl·lules i teixits sans.
Ús de la intel·ligència artificial
La societat europea ESMO confia tant en el potencial de l'impacte de la intel·ligència artificial en l'atenció al càncer que s'ha anunciat la voluntat de dur a terme un congrés específic en els pròxims mesos per a abordar les aplicacions de la computació a aquest camp. L'avanç més important és la precisió que poden tenir les imatges fetes amb IA i que mostren detalls que no podria reproduir ni veure l'ull humà sense ajudes. Els responsables de la conferència han afirmat que "no es tracta d'una moda" i que l'oncologia ha d'aprofitar les noves eines per a millorar la detecció i tractament dels tumors.
A més, el congrés es farà ressò de nous estudis que aborden càncers amb grans necessitats insatisfetes, per rars o poc abordats, inclòs el càncer anal, sobre el qual es presentarà un assaig de fase 3 amb el potencial d'establir un nou estàndard d'atenció en el tractament, apunten els seus autors. El president de ESMO i representant de INCLINA, Andrés Cervantes, ha apuntat que el càncer anal té una afectació semblant en homes i dones i sol presentar un petit tumor en el mateix anus o a la part final del recte.
'Burnout' en els oncòlegs
Abans de l'inici del congrés la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) i l'europea (ESMO) van revelar les dades d'un estudi conjunt que assenyala l'elevada incidència del ‘burn out’ o ‘síndrome del treballador cremat’ entre els especialistes en oncologia, fins a un 60% ha patit algun dels símptomes, com a ansietat i depressió, i un de cada quatre joves estudiants ha pensat a abandonar els estudis.