A vegades, l'ansietat arriba sense avisar. Et trobes tranquil i, de sobte, apareixen els símptomes sorprenent-te. Notes una pressió al pit, pots sentir un mareig, et comencen a suar els palmells de les mans i et costa respirar. Tot i que si l'ansietat et visita amb certa freqüència, aprens a reconèixer un patró amb el temps. Són moltes les raons per les quals pot arribar a sortir l'ansietat. I encara que pugui ser estrany, n'hi ha que la pateixen després de menjar.
Per evitar tant com sigui possible que aparegui l'ansietat és bo saber-ne els possibles desencadenants. Per això tot seguit veurem quins són els més freqüents quan arriba després d'un àpat.
Hipoglucèmia reactiva
Els qui pateixen d'hipoglucèmia reactiva experimenten una davallada de sucre a la sang després de menjar, generalment en poc temps. Aquesta caiguda de sucre a la sang, que generalment ve acpmpanyat d'un augment en la producció d'insulina, pot fer-los que se sentin ansiosos, irritables i també una mica confosos. Així mateix, pot passar quan es consumeix cafeïna o alcohol amb l'estómac buit.
Per poder evitar-ho, es recomana portar un diari de l'alimentació durant una setmana. D'aquesta manera, es poden anotar patrons dels quals es poden treure conclusions. Es poden notar els patrons, quan els símptomes passen en moments específics del dia o després de menjar certs aliments.
Aliments desencadenants
Alguns aliments poden provocar símptomes d'ansietat fins i tot si no afecten directament el sucre a la sang. Entre ells hi ha el formatge, les carns curades i altres aliments fermentats que contenen histamina, cafeïna, els greixos trans, la farina, el sucre, els carbohidrats refinats i l'alcohol.
Per això, si no es retiren de la dieta, és aconsellable controlar-ne la ingesta per veure si se'n pot deduir algun patró o extreure'n alguna conclusió amb algun.
Al·lèrgies alimentàries
Les al·lèrgies alimentàries poden incloure símptomes des de lleus fins a greus, i molts poden assemblar-se als d'una ansietat o un atac de pànic que està a punt de passar: dificultats per respirar, opressió al coll, formigueig a la boca, nàusees, mal d'estómac o taquicàrdia, entre d'altres. Solen tenir lloc al voltant d'una hora després d'haver menjat o en els casos en què es fa exercici, poc després d'aixecar-se de la taula.
Entre els símptomes més greus, es troben els que pateixen les persones amb unes al·lèrgies més agudes. Fins al punt de poder arribar a tenir una anafilaxi si no prenen el medicament adequat o no es va ràpidament a urgències.
Recuperar vells hàbits alimentaris
Si s'ha decidit desterrar un determinat aliment de la dieta (per aprimar-se o per salut), però un dia ve de gust menjar-lo, no és infreqüent pensar que no s'hauria hagut de fer i començar a dubtar sobre si serà perjudicial per a la salut, cosa que fa que aparegui l'ansietat.
En aquests casos cal provar de pensar que no passa res, que no hi ha cap raó per pensar que allò sigui perjudicial i que crear hàbits demana temps, paciència i indulgència amb un mateix.
Experiències negatives prèvies
Els records desagradables amb el menjar solen produir moltes vegades ansietat. Per això, si es torna a menjar un plat determinat o un que recordi un episodi desagradable en què era present un aliment concret, hi pot haver un moment emocionalment tens, que desgraciadament torna de vegades cada cop que es consumeix aquest producte.
En casos com aquest, val més no posar-se en perill i renunciar a aquest plat o menjar concret que provoca mals records. Això sí, és aconsellable comentar el cas amb un psicòleg o amb un metge per tractar de superar la situació.
Desordres alimentaris
Els que pateixen desordres alimentaris saben perfectament la relació que hi pot haver entre el menjar i l'ansietat. Símptomes com ara la culpa, el nerviosisme, l'ansietat i l'angoixa són el més habitual. Una baixa autoestima, rebuig de la imatge corporal o traumes diversos són autèntics vectors que porten als desordres alimentaris. Per a casos com aquest, val més posar-se en mans d'un especialista, confiar-hi i tenir molta paciència, perquè es poden solucionar.