En un valent testimoni que ha aixecat molta admiració a les xarxes socials, la cantant Raquel del Rosario –integrant del grup El sueño de de Morfeo– ha explicat en el seu blog que el seu fill gran, Leo, pateix Trastorn de l'Espectre Autista (TEA). En el text descriu com és el seu fill, que anomena "el nen fada" i l'alleujament que van sentir quan per fi van diagnosticar el seu fill, que sempre havien vist com un nen especial i que amb quatre anys encara no deia una sola paraula.
Aquesta característica, la de no parlar, és una de les moltes que pot presentar un nen TEA, però cada cas és un món i al final es parla d'un espectre perquè no tots manifesten les mateixes característiques, tal com la cantant descriu en el seu blog.
No se sap del cert quants nens autistes hi ha al món. Els estudis epidemiològics realitzats a Europa apunten a una prevalença d'aproximadament 1 cas de TEA per cada 100 naixements, mentre que als Estats Units les xifres són d'1 per cada 88.
El diagnòstic de vegades tarda en arribar, perquè les diferències mentre són nadons són tan lleus que no són percebudes. El desenvolupament físic és similar al d'un nen sense TEA, ja que no solen presentar diferències a l'hora de gatejar, caminar, asseure's i altres, pel que els primers signes tenen a veure més amb un retard en el llenguatge o en les habilitats socials.
Generalment són els pares els que s'adonen d'aquests símptomes, per la qual cosa els experts advoquen per implementar programes de detecció primerenca en els centres de salut; perquè com més aviat millor es prenguin mesures, es redueix la càrrega d'aquesta condició i s'aconsegueixen bons resultats en els pacients i les famílies.
L'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) recomana que els pediatres preguntin als pares sobre el desenvolupament comunicatiu i social del menor en cada visita rutinària, així com realitzar un garbellament específic o examen mèdic almenys en dues ocasions abans dels 2 anys.
Algun dels signes d'un possible cas de TEA –encara que sempre tenint en compte que són generalitats i que no tots els nens els presenten– és, per exemple, la falta de contacte visual. És bastant típic que no responguin al seu nom quan se'ls crida, però en canvi poden quedar-se mirant algun objecte o persona. Alguns nens presenten una dificultat en el control i la regulació de l'impuls, per la qual cosa poden plorar contínuament o agafar-se unes grans rebequeries i d'altres, en canvi, no plorar mai. En d'altres és molt manifest, des de petits, un rebuig del contacte físic i se senten incòmodes quan se'ls abraça o se'ls agafa.
Mostren falta d'interès davant d'altres nens i no els interessa fer amics, prefereixen estar sols. Hi ha nens que comencen a parlar i que de sobte, cap als 18 mesos, pateixen una regressió i no tornen a dir una paraula durant un temps. D'altres presenten un to inusual en parlar o emeten sons estranys. No solen assenyalar els objectes a què es refereixen, de vegades semblen no mostrar preocupació pels altres ni empatia, però els interessen temes concrets i poden tenir una capacitat de memoritzar increïble.
Tots aquestes circumstàncies poden alertar de la presència de l'autisme, però en qualsevol cas és l'especialista el que determina el diagnòstic i prescriu el tractament adequat. De tota manera, convé tenir clar que com més aviat millor es visiti al metge, millor.