L'exposició a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència, segons un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGloblal). El treball publicat a la revista Environmental Pollution apunta que una major exposició a la contaminació, especialment en els primers cinc anys de vida, augmenta les possibilitats de patir un trastorn psiquiàtric com símptomes depressius, ansietat o trastorns de l’espectre autista.
Connectivitat estructural del cervell
L'estudi d'ISGlobal s'ha fet en una gran cohort formada per 3.515 infants holandesos, de Rotterdam. Per saber al nivell de contaminació al qual han estat exposats els infants, es van estimar els nivells diaris de diòxid de nitrogen (NO2) i de matèria particulada (PM2,5 i absorbància de PM2,5) registrats allà on havien viscut des de la seva concepció fins als 8,5 anys. Quan aquests infants van tenir entre 9 i 12 anys, se'ls va fer una ressonància magnètica, per tal d'aconseguir imatges cerebrals i es van calcular diversos volums cerebrals i la connectivitat estructural.
Una de les coses analitzades pels experts va ser la connectivitat estructural del cervell, que es mesura estudiant la microestructura del que es coneix com a 'substància blanca' i que constitueix un marcador del desenvolupament típic del cervell. Una microestructura de la substància blanca anormal s'ha relacionat amb trastorns psiquiàtrics, per exemple, símptomes depressius, ansietat o trastorns de l'espectre autista. Per altra banda, l'estudi ha trobat un vincle entre l'exposició específica a les partícules PM2,5 i el volum d'una estructura del cervell coneguda com a putamen, que està implicada en la funció motora i els processos d'aprenentatge, entre moltes altres funcions. La investigadora d'ISGlobal i primera autora de l'estudi, Anne-Claire Binter, explica que "un putamen major s'ha associat amb alguns trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorns de l'espectre autista i trastorns de l'espectre obsessivocompulsiu)".
La investigadora apunta que la novetat de l'estudi recau en la identificació dels períodes de susceptibilitat a la contaminació atmosfèrica. Per aquesta qüestió, han utilitzat una escala temporal més fina per a considerar l'exposició, analitzant les dades de cada mes, a diferència d'altres estudis anteriors que investigaven trimestres d'embaràs o anys d'infància. D'aquesta manera, han estudiat la contaminació atmosfèrica des de la concepció fins als 8,5 anys amb una periodicitat mensual, també si la contaminació no depassava els nivells europeus.
Per sota dels nivells europeus
Els nivells de NO2 i PM2,5 que s'han registrat a l'estudi superaven les recomanacions actuals de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), però complien amb la normativa de la Unió Europea, la qual cosa suggereix que la contaminació atmosfèrica pot afectar el desenvolupament del cervell a nivells inferiors a les normes actuals de qualitat de l'aire. Una de les grans conclusions de l'estudi, segons Binter, és que el cervell és especialment vulnerable a la contaminació atmosfèrica no només durant l'embaràs, com s'ha assenyalat en estudis anteriors, sinó també durant la infància. Per la seva banda, la investigadora d'ISGlobal i última autora de l'estudi, assegura que "caldria continuar repetint estudis a aquests nens i nenes per intentar comprendre els possibles efectes a llarg termini de l'exposició a la contaminació atmosfèrica en el cervell".