És un dels principals reptes sanitaris que enfrontem tant al país com a la resta del món, motiu pel qual toca parlar de reptes i dades a Catalunya pel Dia Mundial contra el Càncer 2025. Enguany, alguns dels eixos que aquest dimarts 4 de febrer han centrat els discursos han estat la supervivència, la recerca i les cures.
Comencem amb algunes dades bàsiques que ha difós el Departament de Salut, que calcula que el 2024 es varen diagnosticar 42.851 nous casos de tumors malignes a Catalunya. D'una banda, 24.293 es varen diagnosticar en homes i els cinc més freqüents van ser el càncer de pròstata (4.856), colorectal (4.305), de pulmó (3.800), de bufeta urinària (1.496) i de fetge (888). D'una altra, 18.558 van ser en dones i els més freqüents van ser de mama (5.439), colorectal (2.720), de pulmó (1.295), de cos uterí (970) i de pàncrees (704).
Sobreviure al càncer a Catalunya
En aquesta línia, s'estima que l'any 2024 van morir 16.959 persones per càncer: 9.942 homes i 7.017 dones. En homes, la majoria de les morts es van produir per càncer de pulmó (2.560), colorectal (1.338), de pròstata (893), pàncrees (648) i fetge (578). En dones, per càncer de mama (1.081), colorectal (974), de pulmó (921), de pàncrees (635) i d'ovari (376). El departament també destaca que el nombre de persones diagnosticades a Catalunya en aquests darrers cinc anys i que estan vives a finals del 2024 és de 136.221 (71.580 homes i 64.641 dones).
Salut destaca que la supervivència dels pacients cinc anys després del diagnòstic és del 54,6% en homes i del 66,4% en dones, amb una supervivència del 48,2% i del 59,1% després de deu anys. Això vol dir que la supervivència cinc anys més tard de les persones que hagin sobreviscut els primers cinc anys és, globalment, del 88,3% en els homes i del 89% en les dones. En la majoria de tumors, aquest valor supera el 80%: supera el 90% en els càncers de pròstata i de mama, i el 80% en el càncer colorectal —el que té la incidència més elevada tenint en compte ambdós sexes—. En el cas dels tumors de tràquea, bronquis i pulmó, de pàncrees i de fetge, la supervivència a 10 anys és d'entre el 58 i el 67% —a cinc anys, està per sota del 23%.
Recerca, recerca i més recerca
El president de l'Associació Contra el Càncer a Barcelona, Laureano Molins, ha recordat en un article d'aquest dimarts que l'objectiu és superar el 70% de supervivència l'any 2030. Un objectiu que necessita més recerca, és a dir, avançar en la generació i el coneixement de dades sobre el càncer. Més dades vol dir una millor planificació i execució d'estratègies sanitàries que responguin a les necessitats dels pacients, motiu pel qual Molins reivindicat el naixement de la iniciativa Más Datos Cáncer —que busca proporcionar una eina sòlida que permeti mesurar les diferents dimensions del càncer i facilitar la presa de decisions—. Segons el doctor, és així com es podrà tenir una fotografia més clara de la situació actual, identificar àrees de millora i ajustar les polítiques públiques per atendre millor les necessitats dels pacients.
Però la supervivència no s'obté només per la recerca, sinó també per l'atenció al pacient. Segons els responsables del Pla director d'oncologia, les dades observades en la supervivència a deu anys mostren la necessitat de seguiment assistencial dels pacients més enllà dels cinc anys del diagnòstic i, per tant, cal tenir present la necessitat de cuidar els pacients una vegada acabat el tractament actiu de la malaltia.
El pacient després del càncer
En termes similars s'ha manifestat durant l'última setmana la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer (FECEC), que ha celebrat el creixement de la supervivència a Catalunya i ha reclamat que es continuï treballant per garantir els drets de les persones que han superat un càncer i la seva qualitat de vida. Així, ha destacat la necessitat de garantir el retorn progressiu a la feina, ja que el 45% de les persones diagnosticades no el fa un cop finalitzat el tractament —tot i que la majoria els hagués agradat poder fer-lo.
És per això que la FECEC ha instat el govern espanyol a seguir treballant per aconseguir un acord sobre les altes progressives per a persones amb malalties de llarga durada, tenint en compte que ha de ser una decisió voluntària del pacient. A més, l'entitat ha considerat que se segueixin i compleixin els diferents objectius del Pla contra el Càncer de Catalunya 2022-2026, en especial aquells que fan referència a l'etapa de després del càncer. Les accions d'aquest punt tenen com a objectiu millorar la qualitat de vida dels pacients un cop finalitzat el tractament i adaptar el seu seguiment, com l'establiment dels paràmetres per a elaborar un informe de finalització del tractament que estableixi els efectes secundaris que pugui patir el pacient a llarg termini, les estratègies preventives i les accions a prendre en cas que apareguin.