Un equip investigador liderat per la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona ha identificat unes molècules a la sang que relacionen la resistència a la insulina amb un major risc de desenvolupar Alzheimer, informa la URV. "Hem obert una nova via en la recerca per a la prevenció i el tractament d'aquesta malaltia i la seva relació amb malalties metabòliques com l'obesitat", ha celebrat la investigadora del departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Mónica Bulló.
🩸Un equip investigador liderat per la #URV ha identificat unes molècules a la sang que relacionen la resistència a la insulina amb un major risc de desenvolupar #Alzheimer. El descobriment pot millorar els mètodes actuals de predicció de la malaltia.
— Universitat Rovira i Virgili (@universitatURV) January 15, 2025
👉https://t.co/E6JsmUnOgR pic.twitter.com/PFpflhTxXd
Per dur a terme l'estudi, investigadors del grup de Nutrició i Salut Metabòlica (NuMeH) van treballar amb dades de 400 individus amb deterioració cognitiva lleu, als quals van fer un seguiment durant quatre anys. En aquest període, el deteriorament de 142 dels individus va evolucionar cap a demència de tipus malaltia d'Alzheimer. Els investigadors van analitzar més de 600 metabòlits plasmàtics extrets de la sang d'aquestes persones durant el seguiment mèdic i van identificar un conjunt de 18 metabòlits ja associats amb la resistència a la insulina.
Podria suposar una identificació precoç de l'Alzheimer
"Que hàgim oposat biomarcadors coincidents en aquestes dues patologies obre la porta a facilitar la identificació precoç del mal d'Alzheimer en persones resistents a la insulina, ja que la disfunció metabòlica apareix abans que els símptomes cognitius", explica Bulló. Segons l'estudi, més enllà de millorar les eines de predicció de l'Alzheimer, els mètodes desenvolupats en aquesta recerca perfeccionen les anàlisis de metabòlits en mostres de sang, més accessibles que les de líquid cefaloraquidi, que requereixen una punció lumbar, un procés més invasiu per al pacient.
"Comprendre millor la funció que aquestes molècules desenvolupen en els estadis previs de la malaltia pot ajudar, a més, a dissenyar noves estratègies preventives i terapèutiques que alenteixin la progressió de l'Alzheimer i millorin la qualitat de vida dels pacients. I també pot millorar els tractaments en patologies amb metabòlits comuns, com la resistència a la insulina, pròpia de pacients amb diabetis tipus 2 o obesitat", conclou l'estudi.
Alzheimer i realitat virtual
Paral·lelament, un equip d'investigadors italians ha creat el primer “biomarcador digital” que utilitza ulleres de realitat virtual per aconseguir el diagnòstic primerenc d'Alzheimer i altres tipus de deteriorament cognitiu en persones grans. El projecte, dirigit a ancians sans, amb deteriorament cognitiu precoç i amb fragilitat, busca millorar les eines de diagnòstic i avaluació, permetent intervencions primerenques per endarrerir i mitigar els efectes del deteriorament cognitiu, va informar aquest dimarts el Ministeri de Sanitat italià. La novetat principal és el desenvolupament d'un sistema de realitat virtual que analitza biomarcadors digitals a partir dels moviments del cap i les mans dels usuaris. Els exercicis es duen a terme mitjançant ulleres de realitat virtual, cada cop més comunes al mercat, i una pantalla tàctil, que, en el futur, podria ser proporcionada a hospitals i centres de salut.