El xarampió, considerada la malaltia vírica més contagiosos del món, que afecta sobretot els infants, ha experimentat un repunt significatiu tant a Europa com a escala mundial en els darrers anys. L'Organització Mundial de la Salut (OMS), juntament amb l’Unicef, han alertat d’un nou brot del virus a tot el continent europeu i l’Àsia central, després d’enregistrar més de 120.000 nous casos en el 2024, més del doble que l’any anterior. En concret, es van enregistrar 127.350 casos de xarampió, el nombre més alt des de 1997. Segons ambdues entitats, un 70% (74.000 casos) va necessitar hospitalització, i més del 40% dels contagis es van produir en menors de cinc anys (la meitat va requerir hospitalització) i segons les dades preliminars fins al 6 de març del 2025, es van reportar 38 morts. En l'àmbit mundial, en el 2023 es van estimar 10,3 milions de casos globals, el que significa un augment del 20% respecte al 2022. En el cas de Catalunya, segons les darreres dades del Departament de Salut, fins al 19 de febrer, es van confirmar 17 casos al país, mentre que l’any passat se’n van notificar 26 casos entre l’1 de gener i el 26 de setembre, el que significa que en vuit setmanes s’havien registrat més de la meitat de casos dels nou primers mesos del 2024.
“El xarampió ha tornat”
El doctor Hans P. Kluge, director regional de l’OMS a Europa, ho té clar. "El xarampió ha tornat, i és una crida d'atenció. Sense taxes altes de vacunació no hi ha seguretat sanitària. Estem donant forma a la nostra nova estratègia sanitària regional per a Europa i Àsia central i no ens podem permetre perdre terreny. Tots els països han de redoblar els seus esforços per arribar a les comunitats que no estan prou vacunades", assegura. I és que l’evolució de la malaltia en els darrers 28 anys no deixa cap dubte d’aquest ressorgiment. La regió va identificar 216.000 casos en 1997, quan va enregistrar el pic de la malaltia, i va arribar a un mínim en el 2016, amb 4.400 casos. En canvi, es va observar un repunt significatiu en el 2028 i 2019, amb 89.000 i 106.000 casos respectivament, i després d’un retrocés en la cobertura d’immunització, els casos han augmentat “significativament” en el 2023 i 2024.
L’efecte de la Covid
Un dels arguments que explica aquest ressorgiment del xarampió és la disminució de la taxa de vacunació i els dificultats per aconseguir la cobertura necessària per a la immunitat col·lectiva. La pandèmia de la Covid-19 va interrompre els programes d’immunització rutinària. Nombrosos recursos i personal van ser desviats per oferir la resposta a la Covid, i les mesures de confinament i les interrupcions en el transport van dificultar l’accés als serveis de vacunació. De fet, es van ajornar 57 campanyes de vacunació massiva en 66 països, el que va afectar a milions de persones. "Els casos de xarampió a Europa i Àsia central s'han disparat els últims dos anys, cosa que apunta a llacunes en la cobertura d'immunització. Per protegir els nens davant d'aquesta malaltia mortal i debilitant, necessitem una acció governamental urgent que inclogui una inversió sostinguda en personal sanitari", ha expressat la directora regional d'Unicef.
A Espanya, 4,59 casos per milió d’habitants
En el cas d'Espanya, s'han detectat 4,59 casos de xarampió per milió d'habitants i han arribat a un total de 220 casos el 2024; la incidència situa Espanya en el lloc 34 dels 53 països de la regió. En la resta del continent europeu, països com Romania, Itàlia i Alemanya han reportat un augment notable dels casos, però les taxes més altes de xarampió en el 2024 es van enregistrar a Romania, amb 30.692 casos de xarampió l’any passat, sent el país més afectat de la regió; seguit del Kazakhstan (28.147 casos), Rússia (aproximadament 22.000 casos) i l’Azerbaidjan (16.000 casos).
Transmissió, símptomes i tractament
El xarampió és considerat la malaltia vírica més contagiosa del món per la seva alta transmissibilitat al llarg del temps, donat que una persona infectada pot contagiar a 9 de cada 10 contactes directes no vacunats. El virus pot romandre actiu i contagiós en l’aire o en superfícies fins a dues hores, i la transmissió passa fàcilment quan una persona infectada respira, tus o esternuda. El virus es transmet per les gotícules procedents del nas, boca i faringe de les persones infectades.
Els símptomes inicials, que solen aparèixer entre 8 i 12 dies després de la infecció, consisteixen en febre alta, rinorrea, injecció conjuntival i petites taques blanques a la cara interna de la galta. Diversos dies després apareix un exantema que comença a la cara i coll, i es va estenent gradualment a la resta del cos. No hi ha tractament específic per al xarampió, i la majoria dels pacients es recuperen en 2 o 3 setmanes. No obstant això, el xarampió pot causar complicacions greus, com ara ceguesa, encefalitis, diarrea intensa, infeccions de l'oïda i pneumònia, sobretot en nens malnodrits i pacients immunodeprimits, i fins i tot la mort.
Donat que no existeix un tractament específic, només es poden tractar els símptomes amb mesures com el repòs, la hidratació adient, el control de la febre amb antipirètics com el paracetamol, els suplements de vitamina A, especialment en nens, i amb antibiòtics en casos de complicacions bacterianes com pneumònia o infeccions d’oïda. Aquestes mesures s'enfoquen en fer que el pacient se senti més còmode durant el transcurs de la malaltia.
La vacuna MMR és eficaç
L'alta contagiositat del xarampió, combinada amb el potencial per causar complicacions greus i mort, especialment en nens petits i persones malnodrides, subratlla la importància crítica de la vacunació com la millor forma de prevenció. La vacuna MMR (xarampió, galteres i rubèola) ha demostrat ser altament eficaç en la prevenció de la malaltia. Per això, tant l’OMS com l’Unicef han recalcat que la vacunació és "la millor línia de defensa" contra el virus, i a solucionar aquestes llacunes en les polítiques de vacunació. “Per protegir els nens davant d'aquesta malaltia mortal i debilitant, necessitem una acció governamental urgent que inclogui una inversió sostinguda en personal sanitari", ha expressat la directora regional d'UNICEF per a Europa i Àsia central, Regina De Dominicis.