És el 'protagonista' més destacat dels darrers temps però poques imatges han transcendit d'ell. El virus de la Covid-19, el SARSCoV2, ha estat captat pel doctor Josep Lloreta de l'Hospital del Mar en una imatge on podem veure'l en els vasos sanguinis d'un pacient. Tal com descriuen, el virus és una mena d'olla "d'aspecte arrodonit amb una corona de peixos d'ancoratge que utilitza per introduir-se a les cèl·lules que vol infectar". Per veure aquesta captura microscòpica, ha estat ampliada x130.000.
La SARS-CoV-2 és similar als seus germans, el SARS i el MERS. Com ells, també té un nucli d'ARN, el material genètic de virus, i una membrana de proteïnes que l'envolta. Per separat, o amb conjunt, aquests es traslladen a través de la sang per atacar les cèl·lules. Quan topa amb la cèl·lula, el virus comença a replicar el seu material genètic gràcies al propi engranatge intern de la persona.
El patogen diposita el seu ARN i contacta amb l'estructura cel·lular encarregada de sintetitzar les proteïnes. La cèl·lula humana interpreta l'ARN viral com a propi, i segueix les instruccions que acabaran infectant la resta de cèl·lules. A la vegada, aquesta repetició en cadena pot anar de 10.000 a 100.000. El punt crític és en quin grau ataca les cèl·lules pulmonars que poden acabar dificultant la respiració. Una part dels contagis poden desencadenar en la síndrome de dificultat respiratòria aguda, SDRA, i, en certs casos acabar provocant la mort.
Aquesta captura feta amb microscòpia correspon a l'intestí d'una persona amb coronavirus. Una altra característica és que aquest SARS no forma agregats sinó que actua de forma individual "en relació amb el reticle endoplasmàtic de la cèl·lula endoleital".
En els darrers temps, els científics han millorat la resolució de la imatge a nivell atòmic i permet identificar les posicions dels àtoms individuals en una varietat de proteïnes a una resolució que rivalitza amb la cristal·lografia de raigs X. Com que la resolució elevada revela exactament com les màquines cel·lulars complexes realitzen les seves tasques, les millores poden aportar amplis coneixements en biologia.
Les millores tecnològiques també faciliten la tasca dels científics per determinar la composició i la forma probable d’una proteïna. Les dècades de millores en els raigs X, els detectors i la potència de l’ordinador han fet que l’enfocament sigui ràpid i precís.