L'exposició a certs químics, els anomenats disruptors endocrins –que s'utilitzen per a la fabricació de multitud de productes que formen part del dia a dia, des d'un tupper a un xampú– que alteren el sistema endocrí, podria elevar el risc de càncer de mama. És una qüestió que porta molt temps sota estudi, perquè per a alguns d'aquests químics l'evidència és limitada.
Ara, una nova i àmplia revisió de diferents estudis sobre això realitzada per investigadors de les universitats de Hong Kong i l'est de Finlàndia i publicada a la revista Critical Reviews in Food Science and Nutrition i que porta per títol Endocrine disrupting chemicals and breast cancer: a systematic review of epidemiological studies (Substàncies químiques disruptores endocrines i càncer de mama: una revisió sistemàtica d'estudis epidemiològics)
Els disruptors endocrins poden interferir amb el sistema hormonal del cos i provenen d'una varietat de fonts, inclosos pesticides, plastificants i altres productes químics industrials i farmacèutics, així com fonts naturals. També estem exposats a ells a través dels aliments, aigua potable, el contacte amb la pell i l'aire.
Segons la revisió, el pesticida DDT, actualment prohibit a molts països, és un dels disruptors més estudiats en relació amb el risc de càncer de mama. De 43 estudis epidemiològics, onze acaben amb una associació positiva entre aquest producte o els seus metabòlits en la incidència de lípids, sèrum o plasma i càncer de mama. Nou van informar nivells més alts de DDT entre les dones amb càncer de mama que entre els controls. En alguns estudis d'aquesta revisió, aquest pesticida es va relacionar amb el càncer de mama amb estrogen positiu o l'associació amb el risc de càncer de mama va dependre del genotip.
Els bifenils policlorats, PCB, són un altre gran grup de compostos que abans s'utilitzaven molt en dispositius elèctrics, revestiments de superfícies i altres finalitats. La revisió de 50 estudis va trobar que l'associació entre el total de PCB i el risc de càncer de mama és inconsistent. Tanmateix, 19 estudis van relacionar certs PCB amb una incidència de càncer de mama més important. Igual com la DTT, els PCB s'acumulen en el teixit adipós i a la cadena alimentària i poden excretar-se en la llet materna.
Són nombrosos els estudis que han demostrat la relació entre determinats disruptors endocrins i el càncer de mama
L'àcid perfluorooctanoide (PFOA) que es troba en alguns envasos d'aliments i estris de cuina es va relacionar amb el risc de càncer de mama en tres de cada cinc estudis epidemiològics. Alguns estudis van trobar una associació entre el risc de càncer i certs genotips tant per a PCB com per a PFOA.
El DDT, els PCB i els PFOA són substàncies COP, contaminants orgànics persistents, l'ús de les quals està estrictament regulat. El DDT i els PCB són substàncies COP antigues i els seus nivells en el medi ambient estan disminuint. El PFOA és una substància POP més nova.
També es va analitzar l'impacte dels fitoestrògens, estrògens vegetals naturals que es pot trobar per exemple, en productes de soja. La revisió va incloure 29 estudis epidemiològics centrats en el fitoestrogen genisteïna, 18 dels quals la van relacionar amb un menor risc de càncer de mama, encara que alguns només a certs grups d'edat o poblacions.
Segons la revisió, quatre de sis estudis van relacionar els ftalats amb un risc més gran de càncer de mama. El Bisfenol A es va relacionar amb tumors més agressius en un estudi, però uns altres dos estudis epidemiològics no van trobar cap vincle amb el càncer de mama. Sobre els parabens, conservants comuns en aliments i productes cosmètics que també es consideren possibles disruptors endocrins, existeix un únic estudi epidemiològic sobre el tema que conclou que existeix un vincle entre l'exposició a aquests, el risc de càncer de mama i la mortalitat després del càncer de mama.