El març de 2020, quan va esclatar la pandèmia del coronavirus es van identificar les principals rutes de transmissió. En un inici es va descobrir que la infecció es traspassava a través de gotetes i per contacte amb una persona que patia covid-19. Així doncs, es va identificar la transmissió aèria mitjançant partícules d'aerosol com una de les rutes de transmissió més probables. D'ençà que es van relaxar les mesures de prevenció, retirant l'ús de mascaretes del transport públic, i de centres sanitaris, es continuen registrant infeccions, per tant, la prevenció i la reducció de riscos continua sent un gran repte. Amb aquest objectiu a l'horitzó, investigadors de la Universitat de Tsukuba, al Japó, han analitzat quin és el risc de transmissió viral per l'aire i quan es produeix la màxima exposició.
Els investigadors van identificar que amb ventilació o sense, la quantitat de partícules d'aerosol va aconseguir el seu punt màxim dins dels 5 segons posteriors a les trobades cara a cara i després disminueix ràpidament. Això es va observar durant activitats de caminar, trotar, córrer i fer un esprint.
Investigació amb maniquins
En l'estudi publicat per la revista Nature, van identificar el risc d'exposició al virus visualitzant i mesurant el camp de flux de partícules d'aerosol derivades de l'aire exhalat durant trobades cara a cara utilitzant un maniquí mòbil a gran escala i un sistema de velocímetre de seguiment de partícules. Posteriorment, els investigadors van comparar les diferències entre les característiques aerodinàmiques amb ventilació i sense i els seus efectes sobre el risc d'exposició al virus.
Els investigadors van observar que com més gran era la velocitat de trànsit, més petit es tornava aquest pic, així doncs es podia veure l'augment en la velocitat relativa entre l'aire exhalat i l'aire ambient que va facilitar la difusió de partícules. El recompte mitjà de micropartícules en el cas d'una velocitat de pas de 5 km/h va tendir a ser major que el recompte en el cas d'altres velocitats de pas de 10 km/h, 15 km/h i 20 km/h. L'estudi mostra que la quantitat de partícules d'aerosol en condicions ventilades va ser significativament menor que en condicions sense ventilació. També es creu que el risc d'infecció per aerosols, que tenen un temps de residència prolongat en l'aire, és major que el risc d'infecció per gotetes, que tenen un temps de residència curt en l'aire.
Així doncs, els resultats de la investigació conclouen que, per reduir el risc d'infecció viral durant les trobades cara a cara, mesures com interrompre la inhalació, mantenir una distància física d'almenys 1 metre i posicionar-se contra el vent, són efectives dins dels 5 segons del cara a cara. Aquestes troballes poden ajudar en la gestió del risc d'exposició a virus transmesos per l'aire en general.