L'Alzheimer és un tipus de demència, la més comuna de les que es desenvolupen en l'ésser humà. L'OMS la defineix com una malaltia neurodegenerativa amb una etiologia desconeguda, que es caracteritza per un deteriorament progressiu de la memòria i la funció cognitiva. Des de 1998 s'ha intentat més de cent vegades crear un medicament efectiu capaç de tractar la malaltia, però només se n'han aprovat quatre en total, la qual cosa posa de manifest la dificultat del seu tractament.

Se sap que és una patologia que comença a alterar i fer malbé el cervell anys, fins i tot dècades, abans que n'apareguin els símptomes. En aquest sentit, la detecció primerenca és fonamental perquè retarda la seva progressió, però no sempre és fàcil i es calcula que aproximadament el 40% dels malalts estan sense diagnosticar.

Ara, un nou estudi publicat a la revista Neurobiology of Aging, i dut a terme per científics de la Facultat de Medicina de la Universitat de Califòrnia a San Diego, conclou que mesurar la rapidesa amb què es dilata la pupil·la d'una persona mentre està realitzant proves cognitives pot ser una manera molt senzilla i poc invasiva de detectar la malaltia molt aviat.

El nou estudi se centra en les respostes de les pupil·les que són impulsades pel locus coeruleus, que és un grup de neurones en el tronc encefàlic involucrades en la regulació de l'excitació i també en la modulació de la funció cognitiva.

El locus impulsa la resposta pupil·lar (el diàmetre canviant de les pupil·les dels ulls) durant les tasques cognitives. Un aspecte que ja es coneixia anteriorment és que els adults amb deteriorament cognitiu lleu pateixen una dilatació de la pupil·la i un esforç cognitiu més gran que els individus sans.

Pel que sembla, aquestes respostes de dilatació pupil·lar tenen a veure amb els gens ja identificats que augmenten el risc d'Alzheimer. És a dir, que la dilatació podria detectar l'Alzheimer abans que apareguin els símptomes, amb la qual cosa això suposa per avançar en la prevenció i en diagnòstic primerenc de la malaltia.

A dia d'avui, l'Alzheimer es diagnostica mitjançant una sèrie de proves que inclouen una anàlisi de sang, unes proves de neuroimatge, una avaluació de l'estat mental del pacient i un examen neurològic. El fet que amb un test simple i barat es pugui detectar la malaltia pot ajudar al fet que més del 40% pacients sense diagnòstic siguin avaluats amb precisió.

En concret, els experts van informar que els pacients que presenten un deteriorament cognitiu lleu en van mostrar una més dilatació de la pupil·la i un esforç cognitiu més gran que els individus mentalment normals.