Fa escassos dies, la revista Journal of Personality and Social Psychology, una prestigiosa publicació de l'àmbit de la psicologia, va publicar un nou estudi en el qual s'analitza membres de l'anomenada Generació X (els nascuts entre 1972 i 1982, principalment).
Als participants se'ls van realitzar dos tests de personalitat amb 23 anys de diferència entre un i un altre, i aturant-se fonamentalment en un aspecte de la personalitat: el narcisisme. Els resultats van demostrar que aquest tret i els seus components (vanitat, creença de mereixement propi i lideratge) disminueixen amb l'edat.
Segons els experts que han dut a terme la investigació, les persones tendeixen a madurar amb el temps, tornant-se generalment més conscients, agradables i emocionalment estables, menys ansioses i deprimides, des de l'edat adulta fins a la mitjana edat. Dels participants, un menor percentatge –encara que no menyspreable– van mostrar un augment o una estabilització en els nivells de narcisisme.
Els investigadors van estudiar també altres aspectes dels participants per determinar l'impacte del narcisisme en les seves vides durant la mitjana edat. En aquest sentit, van identificar que aquells que havien estat qualificats com vanitosos en la seva primera entrevista tenien més probabilitats d'experimentar relacions inestables, amb una probabilitat més gran de divorci. També van tenir menys fills. D'altra banda, els que havien mostrat un narcisisme més important, tenien més possibilitats d'haver arribat més lluny laboralment que els altres.
Encara que el narcisisme pot tenir algun benefici en determinades esferes de la vida, el fet que presenti uns trets molt característics fa que estigui definit com a trastorn per la psiquiatria i comporta una sèrie de característiques que poden arribar a produir importants perjudicis en la vida d'una persona.
A Espanya, el trastorn narcisista està inclòs dins del trastorn límit de la personalitat. Els qui el pateixen solen tenir una obsessió per l'èxit i el poder, magnificant els seus èxits i capacitats d'una forma exagerada. Són persones que es creuen elegides, úniques, cridades a exercir un paper rellevant en la societat i no se senten compreses pels altres. De fet, es caracteritzen per relacions molt inestables i poc duradores. Són persones pretencioses, que eviten contacte amb aquells que consideren per sota del seu rang, i viuen la vida esperant que es compleixin les seves expectatives, que, en general, solen ser molt elevades.
No solen tenir problema en utilitzar qualsevol mitjà per aconseguir les seves finalitats, mostrant una falta d'empatia cridanera. No fan atenció als sentiments o emocions dels altres i posen les seves en un primer pla. Solen ser percebuts com arrogants i superbs. En general, aquestes persones requereixen un tractament de psicoteràpia profund, cridat a rebaixar les seves expectatives i a augmentar els seus sentiments d'empatia cap a la resta de persones.