El Departament de Salut ha optat per canviar l'estratègia a l'hora d'afrontar el control de la pandèmia de coronavirus i farà unes 9.000 proves PCR per detectar persones positives a Ripollet, Sabadell i Terrassa, al Vallès Occidental.
Aquests cribratges massius s'iniciaran aquest dimecres a dos barris concrets de Ripollet, "porta a porta, comerç a comerç", amb unes 2.000 proves PCR, segons ha explicat avui dimarts en roda de premsa el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon.
4.000 i 3.000 proves més es faran a Sabadell, a la zona sud de la ciutat i al barri de Creu de Barberà, amb dues carpes, i a Terrassa, respectivament, també amb dues carpes.
Aquests cribratges, que seran voluntaris, es desenvoluparan amb la col·laboració de facultatius i infermeres de l'atenció primària dels hospitals Parc Taulí, Terrassa i Mútua Terrassa, dels ajuntaments i del SEM.
Ser proactius
Es tracta, ha indicat Argimon, de ser "proactius" i anar a detectar els casos per evitar que els brots que s'han observat els últims dies en aquestes ciutats de la comarca barcelonina del Vallès Occidental s'estenguin a la comunitat, és a dir, que la transmissió del coronavirus esdevingui comunitària.
Josep Maria Argimon, secretari de Salut / ACN
Abans d'aquests cribratges massius, Salut Pública va fer una prova similar a la ciutat de Granollers (Vallès Oriental), en uns blocs d'habitatges concrets, amb 266 proves PCR.
En aquest cas també es va tractar d'un cribratge de proves voluntari que va tenir entre un 20 i un 25% de rebuig entre les persones a les que es va demanar la seva participació i algunes a les quals no es va trobar en el moment de fer els test, ha explicat el secretari de Salut Pública.
"Si s'explica bé i es compta amb l'ajuda dels agents cívics dels municipis, la gent té responsabilitat" i participa en el cribratge, que s'espera serveixi per tallar les cadenes de contagi del coronavirus, ha argumentat.
Residències de gent gran
A més d'aquestes proves massives, Salut estudia instaurar "alguna mesura molt segura i selectiva" en les residències de gent gran de Catalunya perquè els interns, molts dels quals porten una altra vegada setmanes tancats als centres sense rebre visites, puguin tenir algun contacte amb els seus familiars.
"Hauríem de començar a pensar que algunes persones puguin rebre visites", ha considerat Argimon, una argumentació que ja va fer servir la passada setmana en roda de premsa preguntat sobre el mateix tema; però, Salut no acaba de concretar quin tipus de mesura segura pot facilitar a la gent gran per deixar de sentir-se tan sols.
La situació epidemiològica de Catalunya "a poc a poc" va millorant, ha assegurat, tot i que l'R de la transmissió d'un positiu a altres persones està en l'1 i "cal aconseguir baixar-la a menys d'1".
Sí "preocupen", ha afegit, les xifres del Vallès Oriental i del Vallès Occidental, en la primera corona metropolitana, i especialment les de les ciutats citades de Sabadell, Terrassa i Granollers.
Per la seva banda, Figueres (Alt Empordà) presenta un risc de rebrot alt i les xifres de Vilafant, localitat contigua a l'anterior, "ballen una mica", ha considerat.
33 anys d'edat mitjana dels positius
També milloren lentament Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) i Cornellà (Baix Llobregat) i la comarca lleidatana del Segrià.
En aquesta última, la taxa d'incidència de virus és encara "molt alta", a l'igual que el risc de rebrot, però s'observa "un descens sostingut dels casos i l'R se situa en el 0,6" tot i que encara hi ha una elevada pressió sobre l'Hospital Arnau de Vilanova, ha precisat.
Preocupa l'edat mitjana de les persones positives, que a Catalunya és d'uns 37 anys, una edat que baixa fins als 33 a l'Hospitalet.
Imatge principal: un dels dispensadors de gel hidroalcohòlic instal·lats per l'ajuntament de Sabadell / ACN