El Departament de Salut ha anunciat aquest dimecres que ha dividit el sistema hospitalari en cinc grans clústers territorials per coordinar decisions i fluxos de pacients amb l'objectiu d'oferir una atenció equitativa al ciutadà i també que la pressió assistencial estigui compartida entre els diferents hospitals. D'aquesta forma, si un hospital té una situació complicada per la Covid, pot derivar certes intervencions urgents a altres centres del seu clúster que no estiguin tan sobrecarregats.

Aquestes cinc àrees territorials són Nord-Lleida, coordinada per l'Hospital Vall d'Hebron, Barcelona Dreta Litoral i Anoia, coordinada per l'Hospital de Sant Pau, Nord-Girona, amb Can Ruti al capdavant, C-17, amb el Clínic com a coordinador i Sud-Tarragona, àrea coordinada per l'Hospital de Bellvitge. 

Aquesta nova organització del sistema hospitalari ha estat presentada pels responsables del Sistema Català de la Salut, que va començar a funcionar a finals de l'any passat, davant de la tercera onada. Aquesta organització es mantindrà, almenys, fins que acabi la pandèmia i segurament en un primer tram per recuperar l'activitat no Covid-19 que no s'hagi pogut fer durant aquests mesos.

Els objectius d'aquesta organització són mantenir al màxim la dualitat de l'atenció entre els pacients Covid-19 i els que tenen altres patologies; millorar l'assistència i l'accessibilitat als centres sanitaris tot i la pandèmia i potenciar la coordinació entre els centres davant de la immediatesa i l'exigència que requereix la gestió del coronavirus.

Escenari de màxima tensió

El director del CatSalut, Adrià Comella, ha indicat que històricament s'han traslladat pacients entre hospitals, però que en un escenari de "màxima tensió" com és el de la pandèmia els fluxos han de funcionar "com un rellotge". Els responsables del CatSalut han destacat que aquest cap de setmana es van poder recol·locar 60 pacients en altres hospitals gràcies a aquest nou sistema de coordinació.

A tall d'exemple del que ha de permetre aquesta organització, la directora de l'Àrea assistencial, Xènia Acebes, ha exposat: "Ens podem trobar que un hospital està valorant desprogramar una cirurgia oncològica perquè no té llits i un altre hospital del mateix clúster pot seguir fent intervencions d'hèrnies inguinals. Això no hauria de passar. S'haurien de compartir els recursos de manera que el conjunt de procediments de màxima criticitat no s'arribi a desprogramar a cap lloc del clúster".

Organització territorial

L'organització territorial en xarxa s'ha dividit en els següents àmbits. El clúster Nord-Lleida, amb Vall d'Hebron com a coordinador, té 3.118 llits convencionals i 200 llits de crítics per a una població de 1.667.188 de persones; el de Barcelona Dreta Litoral i Anoia, té l'Hospital de Sant Pau com a coordinador, 1.262 llits convencionals i 66 d'UCI (població de 731.258); el de Nord-Girona, el coordina l'Hospital Germans Trias i Pujol, amb 2.315 llits convencionals i 119 de crítics (població d'1.314.110); l'anomenat C-17, el coordina el Clínic, té 1.651 llits convencionals i 81 de crítics (977.678) i el clúster Sud-Tarragona, amb Bellvitge, 2.907 llits convencionals i 190 llits de crítics (1.820.078). En aquesta organització, també es tenen en compte els recursos de la xarxa d'hospitals privats.

A més dels cinc hospitals satèl·lit que s'obriran en les pròximes setmanes, també es preveu posar en marxa espais adjacents als CAP en els pròxims dies. El CatSalut ha invertit 2.106 milions d'euros el 2020 per fer front a la pandèmia i preveu superar els 1.500 milions el 2021.

La soca britànica

Preguntat sobre per quin impacte pot tenir la soca britànica del coronavirus en el sistema sanitari en les pròximes setmanes, Comella ha assenyalat que la nova organització permetrà fer "aflorar nous recursos" dels hospitals i "de manera més coordinada", però ha advertit que la flexibilitat és "finita".

El director del CatSalut ha destacat que, amb una pressió assistencial "elevada" com l'actual, si augmentessin els casos de coronavirus per la variant més contagiosa, el sistema es trobaria en "franca amenaça" i seria "imprescindible" prendre noves mesures.