El govern espanyol aquest dilluns va aprovar que aquelles persones menors de 60 anys que hagin rebut una dosi d'AstraZeneca, la segona que se l'administri sigui amb Pfizer. Es dona el cas que els dos tractaments requereix dues inoculacions perquè sigui el màxim d'efectiu contra la Covid. En el cas d'Espanya aquesta mesura afectaria al voltant de dos milions de persones que treballen en els serveis essencials com docents o policies. Amb tot, Sanitat deixarà decidir a cada persona si prefereix rebre la segona inoculació amb AstraZeneca. Això, però, ha aixecat veus en contra i a favor.
El problema és que AstraZeneca va desencadenar una sèrie de trombosis cerebrals que va comportar la mort de diverses persones. Amb tot, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) va dir que es tractava de casos aïllats, per la qual cosa eren més els beneficis d'aplicar aquesta vacuna, que els riscs que comportava no emprar-la. De fet, segons dades d'aquesta agència, les morts per trombosis afecten una persona de cada 100.000 vacunats amb AstraZeneca, una xifra molt inferior, per exemple, de les dones que utilitzen anticonceptius, que aquesta dada s'eleva en els 40 casos de trombosis per cada 100.000 persones.
El problema rau que els dos tractaments funcionen diferent. En el cas de Pfizer i Moderna es basa en un sistema pioner que fa servir un ARN modificat genèticament que genera la proteïna necessària per activar una resposta immunitària al virus. Pel que fa al d'AstraZeneca empra un virus manipulat genèticament que no causa la malaltia, però que crea les proteïnes coronavíriques per ser resistent a aquest. Ara bé, què diuen els estudis sobre la possibilitat de barrejar els dos sistemes?
L'estudi de l'Institut de Salut Carlos III (ISCIII)
En el cas del Govern espanyol ha justificat la seva decisió en base a un estudi liderat per l'Institut de Salut la Carlos III (ISCIII) , del qual ahir es va conèixer les principals conclusions. En concret, aquest ha realitzat l'assaig clínic CombivacS que ha consistit a aplicar a 600 persones menors de 60 anys una segona dosis de Pfizer, amb un període de diferència entre ambdues d'entre vuit i dotze setmanes. El resultat de l'assaig, en el qual han participat l'Hospital Clínic i el de la Vall d'Hebron, ha estat positiu.
La finalitat de l'estudi era veure la seguretat i la immunogenicitat –la capacitat del sistema immunitari de respondre amb èxit a una infecció. Per tant, un dels objectius era veure els possibles efectes secundaris que podia tenir barrejar els dos tractaments.
En aquest sentit, després de rebre la segona dosi cap cas va requerir hospitalització. Ara bé, entre les 24 i 40 hores posteriors a la inoculació, un 40% dels vacunats van manifestar haver patit cefalea i malestar general i un 2,5% dels pacients han tingut febre. A més, un 68% dels usuaris van constatar que els símptomes eren "lleus" i un 30%, "moderats". A partir del tercer dia, ja no van presentar cap efecte advers.
A més, aquesta combinació incrementa un 7,5 més la seva immunitat, segons va detallar la responsable del Laboratori de Serologia del Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salu Carlos III, María Teresa Pérez Olmedo. Per tot això, la conclusió de l'estudi és que la barreja és "segura i altament immunògena".
Alemanya, com en el cas d'Espanya, també ha decidit administrar la segona dosi amb Pfizer o Moderna. Així ho van acordar el passat 14 d'abril els responsables de Sanitat del govern central i dels lands. "La solució que hem trobat ofereix una bona protecció", va argumentar llavors el diputat bavarès Klaus Holetschek.
Què diu l'EMA?
Per la seva part, l'EMA va aconsellar que s'apliqués una segona inoculació amb AstraZeneca, en lloc d'emprar altres vacunes. "El Comitè de Productes Mèdics per l'Ús Humà (CHMP) ha recomanat seguir administrant la segona dosis de la vacuna d'AstraZeneca de 4 a 12 setmanes després de donar la primera, en línia amb la informació del producte", va afirmar fa un mes Nöel Wathion, director executiu d'aquesta agència.
Tot i això, l'EMA destacava que no existeixen prou evidències dels efectes adversos que pot tenir la barreja dels dos tractaments, però tampoc que les trombosis no es donessin amb la segona inoculació d'AstraZeneca.
"No hi ha hagut prou temps d’exposició i seguiment per determinar si el risc de coàguls de sang amb plaquetes baixes després d’una segona dosi diferirà del risc després de la primera dosi. En l'actualitat no hi ha dades limitades per canviar les recomanacions actuals", va manifestar Wathion.
Estudis sobre la segona dosi d'AstraZeneca
Un informe de la revista The Lancet assenyala els pocs efectes adversos que s'han detectat en les persones que han rebut la segona dosi d'AstraZeneca. Aquestes, com en el cas de les altres vacunes, presenten en els dies posteriors a la segona injecció símptomes com malestar, febre, mal de cap, dolor muscular o malestar. "És tranquil·litzador que tots els símptomes de reactogenicitat van ser de curta durada", es ressalta en l'estudi, en el qual han participat 830 persones majors de 50 anys que han rebut la pauta completa de Pfizer, Moderna i AstraZeneca.
Ara bé, l'article emfatitza que les "dades es van obtenir en participants de 50 anys o més i la reactogenicitat podria ser més alta en grups d’edat més joves per a qui s'està defensant un programa de vacunació mixt a Alemanya, França, Suècia, Noruega i Dinamarca".
D'altra banda, aquest cap de setmana, l'epidemiòleg de l'Hospital Germans Trias i Pujol, Oriol Mitjà, es feia ressò d'una anàlisi del Regne Unit que posava de palès que el risc de trombosis es redueix considerablement amb les segones dosis d'AstraZeneca. En concret, es tracta d'un informe de l'oficial Agència de Regulació de Medicaments i Productes de Salut d'aquell país, que recull dades del 9 de desembre del 2020 al 5 de maig del 2021. Aquestes indiquen que dels 23,3 milions de primeres dosis administrades s'han detectat 262 casos de trombosi; mentre que en el cas de la segona inoculació, aplicada a 7,5 milions d'usuaris, s'han comptabilitzat només vuit, és a dir, una per cada milió.
D'altra banda, aquest estudi també apunta que totes les vacunes que s'apliquen en el Regne Unit, Pfizer, Moderna, AstraZeneca, a una de cada deu persones li produeixen els dies posteriors símptomes com petits refredats, mal de cap, febre o malestar, entre altres. A més, en el cas específic de l'AstraZeneca se li pot afegir nàusees i calfreds. Amb tot, en el cas d'aquest tractament, els efectes secundaris són menors en les segones injeccions. "Les reaccions adverses notificades després de la segona dosi van ser més lleus i es van informar amb menys freqüència que després de la primera", apunta l'informe.
De fet, Mitjà aquest dimarts es va posicionar en contra a implementar una segona dosi de Pfizer els que han rebut la primera d'AstraZeneca. Des del seu punt de vista, es desconeix "si pot haver-hi efectes adversos greus" amb la barreja dels dos medicaments. "De la segona dosi d'AstraZeneca sabem que gairebé sempre és segura (trombe en 1 de cada milió), sobre la combinació no sabem gairebé res", va emfatitzar Mitjà a Twitter.
També està disconforme amb aquesta mesura Salvador Macip, metge i investigador. Aquesta decisió -ha exposat en les seves xarxes socials- "no té cap lògica científica" alhora que ha remarcat: "Posar segona dosi d’AstraZeneca és segur i eficaç, la resta no ho sabem encara. Aquesta és l’única conclusió que compta".
Repercussions de la nova mesura
Ara bé, aquesta nova mesura també té les seves conseqüències. Autonomies com Madrid, Andalusia i Catalunya s'han mostrat en contra d'aquesta decisió. En aquest sentit, la consellera de Salut, Alba Vergés, qui s'ha posicionat a favor de completar la pauta amb AstraZeneca, ha exposat que si es confirma aquesta mesura això comportarà que s'aturin prop de 90.000 cites de persones que han de rebre la primera dosi amb Pfizer.
El mes de febrer es va començar a administrar AstraZeneca els treballadors dels serveis essencials, però, posteriorment, es va aturar per les estranyes trombosis. Finalment, es va determinar que només s'aplicaria a les persones entre els 60 i 69 anys.
De moment, Espanya ha rebut 5.713.800 dosis d'aquest medicament de les quals les autonomies n'han subministrat 4.879.675 (85,4%) i només 578 han rebut la pauta completa, segons les darreres dades del ministeri de Sanitat. En el cas de les persones d'entre 60 i 69 anys, se'ls ha injectat una primera dosi a 4.569.891 pacients, el que representa el 85% de la població amb aquesta franja d'edat.
Davant d'aquesta situació, un altre dels dubtes és què passarà amb les vacunes encarregades per Espanya a aquesta farmacèutica. El mes d'octubre, el ministeri de Sanitat, llavors liderat per Salvador Illa, va anunciar que el país havia comprat per un valor de 56 milions d'euros 31.555.469 dosis d'AstraZeneca, amb la qual es podien vacunar al voltant de 15 milions de persones.
El total de població a vacunar en el grup entre 60 i 69 anys és de 5.336.986. Per tant, aquesta franja requerirà uns 10,7 milions de dosis d'AstraZeneca per rebre la pauta completa. Si això se li suma els dos milions de dosis inoculades als treballadors dels serveis essencials, què passarà amb els 18 milions restants adquirits per Espanya?
Imatge principal: Recinte de vacunació a la Fira de Barcelona / ACN