Nervis. Crits. Soroll. Una discussió. Falta d'empatia. Més nervis. Més crits. Més discussions. I aleshores, una abraçada que ho calma tot. Sovint la gestió emocional no és una cosa fàcil. Hem après a resoldre una equació de segon grau o com col·locar bé un pronom feble en una frase, però entendre un sentiment o una emoció que ens passa pel cap de vegades no és fàcil. Però, en el nostre dia a dia, i en plena pandèmia del coronavirus, hi ha mil i una emocions que ens poden afectar de manera diferent, des de l'estrès provocat per la feina fins als problemes en les relacions personals.

Il·lustració d'Amanda Oleander / Captura Instagram

En aquest context, entren en joc els massatges emocionals. Algú podria pensar que consisteixen en una petita incisió al crani mentre unes mans li dediquen un massatge al cervell. Fent desaparèixer cabòries i sentiments estancats. Definint una mica els possibles garbuixos que hi poguessin haver. Malgrat ser una imatge desagradable –i idíl·lica–, segons com, podria produir cert plaer i descans. Els massatges emocionals, però, no són això. 

Apagar el botó de l'estrès 

"És un terreny molt nou, quan es fan massatges d'aquests tipus el que es fa és activar el sistema", explica en conversa amb ElNacional.cat, el professor d'Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, expert en psicobiologia i neurociència, Diego Redolar Ripoll. Així, exposa que aquest tipus de massatges el que fan és activar el sistema sensorial i proporciona informació del que està passant evolutivament. Per entendre-ho d'una manera més pràctica, l'expert posa l'exemple d'una planxa. Si la toquem i ens cremem, sabrem que no hem de tocar més aquest objecte. Precisament, aquesta és la informació nova que ens proporciona. Molts estudis fets en relació amb el sistema somatosensorial destaquen que el contacte entre la mare i un nadó és vital per a un bon desenvolupament del sistema nerviós. "Es dona molt de contacte a la pell amb ell i això té una evidència científica". I això, tal com explica, modifica un eix endocrí que s'activa en resposta a l'estrès. "Aquest eix, sobretot per la situació que tenim actualment, és molt difícil d'apagar".

Emocions bloquejades / Unsplash

"L'estrès és una resposta adaptativa", constata. "Activant el sistema somatosensorial hi ha evidències que podem modificar la regulació d'aquest eix. Quan es fa un massatge emocional en aquestes persones i també en nadons quan la persona és adulta no respon tant, és menys reactiu. I per tant, hi ha un benefici doble". Per què? "Quan a un adult li actives aquest sistema, estàs reduint aquesta resposta de l'eix d'estrès i subseqüentment, el nivell de cortisol. Amb aquests massatges tens un efecte doble, estàs reduint el cortisol i actives el processament emocional".

El cas, però, és que entre tots aquests tecnicismes, ens agradi la comunicació o siguem bons o dolents comunicant, qui sí que parla i de manera contínua són la nostra pell i el cervell. De fet, la pell determina el sistema nerviós perquè aquestes són capaces de guiar el creixement neuronal a través d'unes proteïnes situades a la superfície, segons constata la publicació CuerpoMente. I aquestes connexions són les que ens fan sentir coses quan algú ens fa una carícia o ens abraça. 

Una altra bona mostra d'aquestes connexions, que també menciona la mateixa publicació, és que les neurones influeixen sobre la pell. De fet, el 80% de les patologies dermatològiques tenen un origen psicològic i el 40% són la manifestació d'un estat ansiós o depressiu.

Aplicacions a la vida real

Tot i les especificitats tècniques, els massatges emocionals no són tan complicats com semblen. I tampoc no hi ha una tipologia concreta de persones que accepti millor o pitjor aquests tipus de massatges. Per a les persones estressades, pot anar bé a l'hora de reduir el nivell de cortisol. Però en aquest món pandèmic en el qual vivim, és difícil desconnectar del dia a dia. 

 

Imatge principal: parts d'un cervell / Unsplash