La salut mental és un estat de benestar en el qual l'individu és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat. Així ho defineix l'Organització Mundial de la Salut. Desgraciadament, i més en els últims mesos en plena pandèmia, són molts els problemes que ens sotgen i que estan provocant trastorns d'ansietat, depressió i estrès en moltes persones a tot el món.
Els símptomes d'aquest estat d'estrès poden variar de persona a persona, però sí que hi ha alguns signes que poden denotar que pot convertir-se en una cosa patològica i per això s'ha d'estar atent.
Sentir una inquietud contínua
Quan és difícil relaxar-se en cap circumstància, ni tan sols en moments de relax o diversió, o quan se salta frenèticament d'un projecte a l'altre sense poder parar amb una sensació d'ansietat contínua, és un símptoma que alguna cosa pot anar malament.
Despert a altes hores de la matinada
El son és una de les primeres coses que s'altera quan un se sent estressat. Si es presenten trastorns del son almenys 3 nits a la setmana durant uns 3 mesos s'ha de consultar amb un especialista.
Sense motivació
Quan es perd interès en les coses que en ocasions normals il·lusionen, quan no ve de gust iniciar cap activitat, quan es viu contínuament d'una forma monòtona, pot significar que s'ha arribat a un punt d'esgotament.
Falta d'energia
L'estrès excessiu pot provocar que una persona se senti físicament i mentalment esgotada, fins i tot després de 9 hores de son. Cada activitat pot resultar més difícil, encara que sigui la mateixa que abans. És una sensació de no poder amb el dia a dia i sentir-se superat contínuament per les circumstàncies.
No hi ha concentració
Si una persona té dificultats per seguir una conversa, un llibre, una pel·lícula o una reunió, fins i tot en moments de relaxació, pot estar patint un dels efectes més característics de l'estrès excessiu, la dificultat per concentrar-se en les tasques diàries.
Sentiments d'indiferència
Si les coses que abans apassionaven o provocaven una certa ràbia deixen d'importar i produeixen una sensació d'indiferència, com si ja no tinguessin a veure amb la vida d'un, pot ser signe d'un començament de depressió derivat d'una situació estressant.
Crítica contínua
Si qualsevol activitat que es realitza resulta negativa, o se sent la necessitat d'estar criticant altres persones o es té una molèstia excessiva pel que els altres diuen o fan, va més enllà d'una mera qüestió d'irritabilitat. Sobretot si va unit als símptomes esmentats anteriorment.