La inflamació és una resposta del nostre organisme davant lesions i infeccions i, per tant, ajuda el cos a combatre malalties desenvolupant una part necessària del procés de curació. El problema és que quan s'adopten uns hàbits de vida poc saludables, aquesta circumstància es pot fer crònica i portar al cos en un estat d'alerta constant que provoca un impacte molt negatiu en els teixits i els òrgans.
De fet, la ciència ha demostrat que la inflamació crònica té un paper important en determinades malalties, com les autoimmunes i d'altres patologies com l'obesitat, l'asma, la diabetis, les malalties cardiovasculars o fins i tot la depressió. En els últims anys, a més, s'han establert relacions entre la inflamació crònica i el càncer, perquè aquest sembla que tendeix a formar-se en algunes ocasions en àrees amb inflamació, tot i que encara fa falta molta investigació sobre això.
Però... com podem saber que en el nostre organisme s'està produint una inflamació crònica? De vegades no és fàcil, perquè són símptomes molt generals que poden tardar temps a aparèixer. Habitualment, les persones que la pateixen viuen amb una sensació de fatiga constant i poden presentar digestions difícils, úlceres a la boca que no es curen o erupcions a la pell. Les conseqüències, però, són més greus a llarg termini i és quan augmenta el risc de patir altres malalties.
Els factors que poden determinar la seva aparició són portar una dieta desequilibrada amb molts sucres i greixos saturats, fumar i beure, patir un estrès crònic o estar en contacte amb substàncies químiques o contaminació. A més, recentment s'ha confirmat que els desequilibris intestinals causen també inflamació crònica en les persones grans.
La millor manera de curar i prevenir-la és canviar dràsticament aquests hàbits de vida, sobretot en el que té a veure amb l'alimentació. També es aconsellable realitzar una anàlisi de la microbiòtica intestinal que permet veure l'estat de l'intestí i la seva possible repercussió en l'esfera digestiva, a més de la seva possible implicació en les alteracions metabòliques i immunològiques generals.
Referent a la dieta, es recomanen aliments com el peix blau –tonyina, salmó o verat, per exemple–, les fruites –en especial algunes com els nabius, les mores, maduixes i cireres–, verdures com la col arrissada, els espinacs o el bròcoli, nous i llavors i greixos saludables com l'oli d'oliva o les olives i alvocat.
També és recomanable incloure verdures crues o moderadament cuites, almenys una vegada al dia, així com llegums, espècies com el gingebre i la cúrcuma i aliments probiòtics i prebiòtics. S'han de prioritzar|premiar els productes frescos i poc elaborats, perquè el processament pot canviar el contingut nutricional dels aliments.