No ha complert els 18 anys i la cantant nord-americana Billie Eilish s'ha convertit en una estrella mundial. Porta cantant des dels 14, però ha estat l'any passat i aquest 2019 quan la seva fama ha traspassat totes les fronteres i s'ha convertit en una de les vocalistes i compositores més famoses del món. Amb una veu peculiar i un aspecte trencador, ha trencat molts esquemes al mercat de la música i s'ha guanyat el respecte dels crítics i del gran públic.
Fa gairebé un any va revelar que pateix la Síndrome de Tourette a través del seu Instagram, explicant als seus fans en què consisteix. La síndrome rep el nom del seu descobridor, Georges Gilles de la Tourette, qui va ser el primer en descriure-ho el 1885.
Es tracta d'un trastorn neuropsiquiàtric que es manifesta abans dels 18 anys caracteritzat per l'aparició de moviments repetitius (tics) i sons indesitjats que no es poden controlar. Durant l'adolescència i l'edat adulta primerenca, els tics normalment es tornen menys severs, encara que entre un 10 i 15% dels casos pot empitjorar amb el pas dels anys.
Són molts els personatges cèlebres que pateixen o han patit la Síndrome de Tourette. Entre ells es troben l'escriptor danès Hans Christian Andersen, el compositor Wolgang Amadeus Mozart, el francès Napoleón Bonaparte o l'escriptor català Quim Monzó.
El primer signe de la seva aparició, que pot ser als 2 anys, és un tic facial, com el parpelleig dels ulls, encara que en cada persona és diferent. Generalment, la freqüència i intensitat varien en funció de diversos factors. El normal és que es tornin més freqüents i intensos quan la persona que pateix el trastorn està sotmesa a una situació d'estrès físic, emocional o mental.
Els tics més típics que tenen lloc a causa d'aquesta síndrome, són de caràcter físic. Solen consistir a parpellejar o sacsejar el cap o una altra part del cos: parpellejos d'ulls, grinyolar de dents, sotracs de cap, moviments de coll cap als costats, espasmes al nas, girs o encongiments d'espatlles i treure la llengua.
També poden ser de caràcter fonètic, mitjançant l'aparició de sons, com grunyits o xiscles, i paraules o frases. Existeixen dues classificacions principals. Els tics simples, que impliquen el moviment de només un múscul o la pronunciació d'un sol so, són sobtats, de curta durada i, sovint, repetitius. I els tics complexos, que es tradueixen en moviments físics que involucren diversos grups musculars o tics fònics que poden incloure frases llargues. Els tics complexos involucren diversos grups musculars.
No se sap amb certesa la causa exacta d'aquest trastorn. Algunes investigacions apunten a un problema als ganglis basals, la part del cervell que és responsable dels moviments involuntaris, les emocions i l'aprenentatge. Aquestes anomalies poden causar un desequilibri en els nivells dels neurotransmissors cerebrals, que transfereixen missatges d'una cèl·lula a l'altra, que al seu torn alteren la funció cerebral normal, donant lloc als tics. La malaltia de Parkinson, la malaltia d'Huntington i altres afeccions neurològiques afecten també els ganglis basals.
També existeix la percepció que la síndrome de Tourette té un vincle genètic i és hereditari i que sol ser més comú en nens que en nenes i en nadons que neixen prematurs. Altres científics apunten que pot ser conseqüència d'una infecció per bacteris estreptocócicas del grup A, que provoca que el sistema immune produeixi anticossos que interactuen amb el teixit cerebral, i això provoca canvis al cervell. Existeix medicació per pal·liar els símptomes, però no una cura definitiva.