La majoria de països han demostrat la seva preferència per una vacuna o per una altra. El Brasil tot just detallava la setmana passada que la vacuna xinesa Sinovac Biotech contra el coronavirus té una efectivitat del 50,38%, inferior al que s'esperava, d'acord amb els resultats dels estudis clínics que s'han fet a gran escala al país sud-americà. Aquestes investigacions s'han donat a conèixer a mesura que les vacunes contra el coronavirus s'apliquen a nombrosos països. Malgrat tot, Indonèsia i Turquia han apostat des del principi per la CoronaVac, desenvolupada per l'empresa Sinovac, amb seu a Pequín.
De fet, el dimecres passat el president indonesi Joko Widodo va vacunar-se en públic i es va convertir en la primera persona en rebre la vacuna al país, en ser autoritzat el seu ús d'emergència. El dijous, va ser el president turc, Recep Tayyip Erdogan qui va anunciar que havia rebut ja la vacuna.
Tot i això, la vacuna xinesa ha plantejat alguns dubtes després de saber-se la seva taxa d'eficàcia. Aquesta taxa supera just el llindar establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i molt inferior al que es va anunciar a principis d'aquest més, que la situaven en un 78%. Això ha comportat preocupació en la comunitat científica, però també ha fet trontollar la confiança internacional en les vacunes elaborades per la Xina.
"Molts països tenen previst demanar-la o ja l'han demanat, això pot minar la voluntat de les persones a posar-se-la o es pot qüestionar la utilitat de les vacunes", explicava l'investigador sènior de salut mundial dels Estats Units i expert en el sistema sanitari xinès, Yanzhong Huang. "Podria ser un obstacle potencial", recollia la CNN.
Menys eficàcia
Els resultats que van donar a conèixer les autoritats del Brasil, assenyalen que Sinovac és menys eficaç que Pfizer i BioNTech i Moderna que tenen una efectivitat al voltant del 95%, la vacuna russa Sputnik V també va fer un canvi del 91% al 95% i Oxford i AstraZeneca té una efectivitat del 70% de mitjana. Sinovac té una eficàcia inferior a la del seu competidor xinès desenvolupada per Sinopharm, que va informar d'una eficàcia del 79,34%.
Les vacunes Sinovac i Sinopharm s'han considerat com a vacunes potencialment assequibles i fàcilment distribuïbles perquè no necessiten les temperatures ni les condicions que si precisen les vacunes de Moderna i Pfizer i BioNTech. No necessiten una temperatura tan baixa per mantenir-se.
Qui ha demanat la vacuna Sinovac
Sinovac té, com a mínim, acords amb sis governs i plans per proporcionar 46 milions de dosis de la seva vacuna CoronaVac al Brasil, 50 milions de dosis a Turquia i 7,5 milions a Hong Kong. També subministrarà a Indonèsia 40 milions de dosis de vacuna a granel, és a dir, el concentrat de la vacuna abans de dividir-se en vials) per a la producció local, segons detalla la cadena nord-americana.
Tailàndia, per la seva banda, també ha demanat 2 milions de CoronaVac i espera rebre les primeres 200.000 dosis al febrer, mentre que Filipines ha fet una petició per a 25 milions de dosis, que s'esperen també pel mes que ve, segons Reuters.
Però després de saber-se l'eficàcia, alguns països s'ho estarien repensant. El ministre de salut de Singapur, Gan Kim Yong, ja va advertir que els experts revisarien la vacuna de Sinovac abans d'administrar-la als ciutadans. Singapur no ha aprovat la vacuna, però ja tenia també un acord amb la companyia. A més, també va advertir que la vacuna hauria de passar per un procés regulador i rebre'n l'autorització.
Malàisia també es troba en una situació semblant i ja va exposar que demanaria més dades a Sinovac abans de comprar els subministraments, segons informava Reuters i recollia la mateixa CNN.
Unes dades que no quadren
Però les dades emeses pel Brasil amb una eficàcia del 50,38% –amb un augment de fins al 78% en casos lleus a greus– no són les úniques que s'han donat a conèixer d'aquesta vacuna. De fet, hi ha diferents dades sobre l'eficàcia de la vacuna xinesa. Tal com exposa la CNN, Turquia va aprovar dimecres l'ús d'emergència de Sinovac i li va donar una eficàcia del 91,25%, mentre que Indonèsia informava del 65,3%.
Quines són, aleshores, les dades 'bones'? "És difícil interpretar tota aquesta informació sense veure els conjunts de les dades. Això posa de manifest el problema de l'emissió de les dades mitjançant comunicats de premsa en lloc de publicar-los en una revista revisada", explicava el professor Lawrence Young, viròleg i professor d'oncologia molecular de la Universitat de Warwick, va dir en un comunicat. "També posa l'accent en diferents enfocaments per a l'aprovació de la normativa".
Hi ha raons que explicarien però aquestes diferències. D'una banda, la manera en què s'han dut a terme de l'altra, l'efectivitat en diferents grups d'edat o grups de població diferents, segons els experts