Situació dramàtica a Catalunya, que se situa en el top 3 espanyol de manca d'infermeres. Així ho reflecteixen les dades del 2023 que el Consell General de Col·legis Oficials d'Infermeria d'Espanya ha publicat aquest dilluns, segons les quals a l'estat espanyol falten unes 123.000 professionals per arribar a la mitjana europea. Es tracta d'una xifra pitjor que la dada anterior, que establia que només eren necessàries unes 95.000 infermeres.
Segons la Radiografía de la profesión enfermera. Informe de Recursos Humanos 2023, a Catalunya calen 19.180 infermeres per assolir la mitjana de la Unió Europea. És la segona xifra més alta de l'Estat, just per darrere d'Andalusia (28.546) i per davant del País Valencià (17.787). Per províncies, Barcelona (11.180) és la més afectada, seguida de Girona (3.368), Tarragona (3.172) i Lleida (1.403). De fet, Barcelona és la província espanyola on falten més infermeres —si no tenim en compte la Comunitat de Madrid (15.767), que és uniprovincial.
Catalunya, molt per sota de la mitjana europea
L'informe del Consell recull també la relació amb altres fonts: segons l'Eurostat, a Catalunya en faltarien 16.291; d'acord amb l'OCDE, 21.026; i segons l'OMS, 20.224. En tots els casos, el top 3 es manté igual: Andalusia, Catalunya i el País Valencià. La diferència és molt alta amb Navarra, que té les millors xifres: és l'única comunitat que se situa per sobre de la mitjana de la UE, amb -20 infermeres —és a dir, que sobrarien 20 professionals—. Altres autonomies que no necessiten tantes infermeres són La Rioja (794), Cantàbria (1.306), Astúries (1.576), el País Basc (1.850), Extremadura (1.855), més enllà de Ceuta (152) i Melilla (127).
És clar, tot això en valors absoluts. En valors relatius, a Catalunya hi ha 6,44 infermeres per cada mil habitants, una mica per sobre de la mitjana espanyola (6,30) —tanmateix, molt per sota de la mitjana europea (8,83)—. És a dir, que hi ha comunitats amb xifres molt pitjors: és el cas de Múrcia (4,80), Galícia (5,13), el País Valencià (5,49), Andalusia (5,52), les illes Balears (5,96) i La Rioja (6,38). Per províncies, a Barcelona hi ha 6,93 professionals per cada mil habitants; a Lleida, 5,72; a Tarragona, 5,15; i a Girona, 4,73 —una de les pitjors ràtios de l'Estat, només per darrere de Pontevedra (3,95), Guadalajara (4,16) i Ourense (4,52).
El problema de l'atenció primària
Més enllà d'aquestes dades, l'informe adverteix d'altres problemes a escala estatal. Per exemple, en l'àmbit assistencial d'urgències i emergències, la xifra de professionals ha augmentat de manera molt lenta i es manté molta diferència entre comunitats, motiu pel qual "l'equitat en l'atenció ciutadana dins del territori nacional continua en risc". En aquesta línia, tot i que en els últims anys hi ha hagut un cert increment en la xifra d'infermeres en l'atenció primària, continua sense ser suficient per atendre les necessitats de cures creixents en relació amb les patologies cròniques, l'envelliment i la preferència d'atenció en domicilis.
El Consell també destaca com les dades indiquen ha baixat la xifra d'infermeres en atenció hospitalària en l'àmbit públic del 2021 al 2022, tot i que encara per sobre de les xifres prepandèmia. Finalment, que la xifra d'infermeres vinculades laboralment al sector privat ha crescut en l'àmbit hospitalari en detriment de l'àmbit ambulatori. El volum més alt d'infermeres en aquest sector es concentra a Andalusia, Catalunya i Madrid.