En els últims temps, en les consultes dels metges digestius estan augmentat els casos de persones que presenten símptomes molt semblants: diarrees o restrenyiment, excés de gasos, distensió abdominal, intoleràncies alimentàries, halitosi, dolors articulars, cansament, problemes cutanis i confusió mental.

Tots ells podrien ser comuns a diverses patologies, però quan es donen de manera conjunta s'ha descobert que en molts casos responen a una síndrome coneguda com a sobrecreixement bacterià intestinal o SIBO, les sigles del qual en anglès responen al terme Small Intestinal Bacterial Overgrowth.

Què és el sobrecreixement bacterià

Com el seu propi nom indica, es tracta d'una patologia que produeix un creixement exagerat dels bacteris a l'intestí prim. Les causes que provoquen aquesta síndrome poden ser molt variades: la malaltia de Crohn, una malaltia inflamatòria intestinal d'origen autoimmune, una fístula enterocolítica, una baixa producció d'àcid per part de l'estómac que provoca una alteració del pH al llarg del tub digestiu, una gastritis continuada, l'ús de fàrmacs com l'omeprazole o els antibiòtics, la cirrosi hepàtica o la síndrome de l'intestí irritable.

El principal problema del SIBO és que en causar una lesió en la mucosa intestinal, afecta l'absorció de nutrients per part del pacient. Per exemple, com assenyala la Societat Espanyola d'Antienvelliment i Longevitat, redueix la capacitat per absorbir els greixos continguts als aliments, la qual cosa pot ser tòxic per a les cèl·lules de l'intestí. També perjudica alguns enzims que s'encarreguen de l'absorció dels carbohidrats, produeix danys de l'epiteli intestinal, el que es tradueix en una reducció a la producció d'aminoàcids i provoca una mala absorció de vitamines.

Per poder diagnosticar aquest trastorn, es realitza la prova del test de l'hidrogen aspirat, també anomenat test de l'alè. Se subministra al pacient lactulosa, un sucre sintètic, i es mesuren els nivells d'hidrogen i metà en l'aire aspirat. Si el resultat és positiu, es pot diagnosticar la síndrome.

Quant al tractament, se solen receptar antibiòtics que eliminen els bacteris, com la rifaximina, el metronidazole o l'amoxilicilina, per posar alguns exemples. També se solen prescriure fàrmacs que millorin el trànsit intestinal o antifúngics, l'objectiu dels quals és evitar el creixement d'alguns tipus de fongs.

A més, en el cas que es presentin dèficits nutricionals es pot combinar aquest tractament amb la ingesta de vitamines i minerals que millorin els símptomes dels malalts. Els experts, també aconsellen les persones amb SIBO que segueixin una dieta baixa en FODMAP, que es refereix a aquells aliments rics en hidrats de carboni fermentables de cadena curta: oligosacàrids, disacáridos i poliolés fermentables entre els quals s'inclouen: fructans i inulina, galacto-oligosacàrids, fructosa, poliolés (manitol, sorbitol, xilitol, maltitol, entre d'altres).