A Catalunya hi va haver gairebé 3.000 morts considerats "excés de mortalitat" durant l'estiu de 2022. En xifres concretes, hi va haver 17.458 defuncions entre l'1 de juny i el 28 d'agost de l'any passat i, d'aquestes, 2.705 (15,5%) són considerades excés de mortalitat, segons recull un informe de Salut publicat aquesta setmana. Els investigadors apunten que la causa més probable de l'augment de defuncions sigui la forta calor, mentre que l'impacte de la covid "sembla més limitat", en un estiu amb la majoria de la població ja vacunada i amb temperatures extremes durant moltes dies. L'informe mostra que l'excés de mortalitat va ser superior en les dones i també en àrees rurals o en les urbanes més desafavorides.

Els termòmetres van registrar l'estiu passat temperatures inusualment elevades, amb 42 dies sota onada de calor. La primera onada, entre el 12 i el 18 de juny, va ser la segona més primerenca des que es tenen registres. La segona i la tercera onades de calor, del 9 al 26 de juliol i del 30 de juliol al 15 d'agost, van ser de les més llargues de les que es tenen constància. La segona, a més, va ser la més extensa i intensa de les registrades a l'estat espanyol. "Ens vam passar quasi tot l'estiu sota calor extrema", recorda la subdirectora general de la Cartera de Serveis i Mapa Sanitari del Departament de Salut i una de les autores de l'informe, Anna Mompart, en una entrevista amb l'ACN.

L'informe recull que l'estat espanyol va patir un excés de mortalitat "extraordinàriament elevat" al mig de l'estiu, des de mitjans de juliol a mitjans d'agost, sobretot en la població major de 75 anys, segons el sistema de monitoratge de la mortalitat EuroMOMO. Altres països, com França, l'estat federat alemany de Hesse, Itàlia i Anglaterra també van patir un elevat excés de mortalitat. Aquest indicador és la diferència entre les defuncions registrades i les esperades d'acord amb una línia basal de referència.

Les onades de calor, relacionades amb l'excés de mortalitat 

Els investigadors han combinat les dades de la Xarxa d'estacions meteorològiques automàtiques de Catalunya amb les dades de salut i, després d'aplicar-hi els decalatges teòrics, observen una correlació bastant clara entre la temperatura i les defuncions i menor entre les infeccions respiratòries agudes (IRA) i les defuncions. "L'increment de les temperatures suposa un augment de les defuncions, mentre que la relació entre les IRA i les defuncions és baixa", escriuen en l'informe. Mompart assenyala que l'anàlisi descriptiva de l'estudi no permet establir relacions causals però que, d'acord amb les dades recollides, poden concloure que "les ondes de calor, lligades a la contaminació, la sequera, la xafogor i el pol·len, van afectar la població i van provocar aquest excés de mortalitat". Els autors precisen que darrere l'excés de mortalitat, cal tenir en compte una combinació de diferents factors.

El percentatge de defuncions identificades com a excés de mortalitat és superior en les dones (8,8%) respecte dels homes (5,1%), segons l'estudi. Els investigadors ho atribueixen a dos aspectes: d'una banda, les dones són més en grups d'edat més avançats, i de l'altra, el seu nivell socioeconòmic és menor i això suposa menys accés a recursos davant de la calor, com l'aire condicionat. Els autors també observen que l'excés de defuncions és més elevat en les àrees rurals i en les urbanes més desafavorides de Catalunya. Ara bé, si es tenen en compte les característiques demogràfiques d'aquestes àrees, l'excés de mortalitat no és tan superior.