Tots alguns vegada ens hem preguntat com és possible que per a determinades persones sembla que no passin els anys. Encara que l'envelliment és irreversible, la veritat és que no tothom ho fa de la mateixa forma. La causa per la qual es produeix això ha estat l'objectiu d'una investigació realitzada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Stanford, a Califòrnia, que va analitzar un grup de 43 persones sanes entre els 34 i 68 anys. Aquestes persones van acceptar sotmetre's a una avaluació de marcadors de biologia molecular almenys cinc vegades diferents durant 2 anys.
L'estudi, que apareix publicat a la revista Nature Medicine, va identificar quatre vies biològiques diferents que caracteritzen quatre tipus principals d'envelliment. En comprendre els tipus d'envelliment als quals una persona està predisposada, és possible trobar maneres de retardar o alentir aquesta forma d'envelliment, o almenys això creuen els científics.
El cert és que s'han trobat quatre tipus, que permeten analitzar com les persones experimenten l'envelliment a nivell molecular i, segons ells mateixos, hi ha bastanta diferència entre uns i d'altres. Per localitzar-los, es van tenir en compte els resultats d'una gran varietat de mostres biològiques, incloses sang i excrements dels participants. L'objectiu era buscar canvis en la presència i activitat de diversos microbis i molècules indicadores, incloses proteïnes, metabòlits i greixos.
Els quatre tipus són els metabòlics (relacionats amb l'acumulació i descomposició de substàncies al cos), els immunes (relacionats amb les respostes immunes), els hepàtics (relacionats amb la funció del fetge) i els nefròtics (relacionats amb la funció renal).
Els experts afirmen que les persones amb predisposició a l'envelliment metabòlic poden tenir un risc més gran de desenvolupar afeccions com la diabetis. A mesura que envelleixen, aquests individus també poden tenir nivells elevats d'hemoglobina A1c, que és una mesura dels nivells de sucre a la sang.
També és interessant l'apunt que realitzen respecte que les persones poden estar predisposades no només a un sinó a dos o més tipus d'envelliment, per la qual cosa enfronten un risc combinat de diferents problemes de salut. Es tracta d'unes troballes importants, perquè permeten oferir a les persones molta més informació sobre la seva salut i del seu organisme i, per tant, més control sobre les seves vides.
Com asseguren els autors, "si entenem a quina forma o formes d'envelliment estem predisposats, també estem capacitats per idear una estratègia per prevenir problemes de salut específics i possiblement retardar certs processos d'envelliment".
Perquè, al cap i a la fi, aquesta classificació és més aviat una etiqueta, no una condemna, i es pot fer molt per revertir la situació. L'objectiu és que les persones puguin centrar-se en els factors de risc per a la seva salut i trobar les àrees en les quals és més probable que trobin problemes en el futur. El més important, com diuen els experts, és que tenim capacitat d'acció per envellir millor.