El Tribunal Suprem (TS) ha emès un informe d'urgència i intern sobre el decret llei, aprovat aquest dimarts pel govern espanyol per posar fi a l'estat d'alarma. Aquest decret contempla que les comunitats autònomes puguin acudir al Suprem, quan aprovin una mesura que restringeix la mobilitat amb la voluntat de frenar la Covid. Ara bé, segons el TS, aquesta normativa és "confusa, ambigua i equívoca" pel que fa als terminis i l'emplaçament de les parts.
Cal destacar que des d'aquest òrgan han precisat que es tracta d'un informe elaborat pel Gabinet Tècnic de la Sala del Contenciós-Administratiu de Tribunal Suprem. César Tolosa, president de la Sala Tercera, ha fet constatar que "es tracta d'un informe intern, provisional i no vinculant i que no anticipa la postura del Tribunal". A més, ha remarcat que es tracta "d'un punt de partida per a l'estudi per part dels magistrats del nou recurs de cassació i dels problemes que la seva aplicació pogués plantejar". Així doncs, "els magistrats podran incorporar les modificacions que estimen pertinents, no vincula cap manera els membres de la Secció Quarta, que seran els encarregats del coneixement d'aquest tipus de recursos".
Un altre dels problemes que presenta és que la normativa estableix molt poc temps per a resoldre els recursos. A més, apunta que la compareixença i al·legacions de les parts s'ha de resoldre amb tres dies, però no especifica si aquests han de ser naturals o hàbils. En aquest sentit, planteja dubtes sobre la possibilitat real de poder complir amb els terminis establerts pel decret llei, que són més curts que els habituals, cosa que obliga el Suprem a resoldre en vuit dies, sumats els tres de trasllat a les parts perquè al·leguin i els cinc posteriors perquè el TS dictamini.
"Si, com és de témer, es multiplica la litigiositat en aquesta matèria, resultarà molt problemàtic resoldre els recursos en tan breu termini, tenint en compte que al Tribunal Suprem accediran, probablement, en dates coincidents, recursos procedents de qualssevol tribunals inferiors d'aquest ordre jurisdiccional contenciós administratiu", avisa. També posa sobre la taula la possibilitat que aquests vuit dies puguin perllongar-se, ja que el decret llei no precisa si els tres dies que es donen a les parts per fer al·legacions són hàbils o naturals. "Caldrà entendre que es tracta de dies hàbils", conclou.
Un altre dels inconvenients és sobre qui recau el repartiment de les responsabilitats, ja que aquesta normativa no està contemplada en les normes internes del Suprem alhora que les mesures sanitàries poden concernir a diverses conselleries de les diferents autonomies. "Potser caldrà plantejar la constitució d'una nova secció específicament dedicada a l'estudi d'aquests recursos", matisa l'informe, que recull la cadena Ser.
Uns policies realitzen un control a la nit a Barcelona en el marc del toc de queda /Guàrdia Urbana
Drets fonamentals
Un dels problemes principals que també han alertat que aquesta normativa és sensible perquè es refereix als drets fonamentals. "No es va a examinar en aquesta nota d'urgència el problema de la possible insuficiència o inadequació del rang de la norma emprada (decret llei) per regular una qüestió com aquesta, que incideix en drets fonamentals", s'apunta en l'informe del TS.
Un altre dels punts destacats pel Gabinet Tècnic és que el decret-llei habilita a l'Administració General de l'Estat (AGE) a recórrer, "si l'objecte de l'autorització o ratificació hagués estat una mesura adoptada per una autoritat sanitària d'àmbit diferent a l'estatal, en compliment d'actuacions coordinades en salut pública declarades pel Ministeri de Sanitat, si s'escau previ acord de Consell Interterritorial de Sistema Nacional de salut".
"Abans de res, sorgeix el dubte sobre si aquesta entrada en el procediment de l'advocat de l'Estat ho és -com sembla- només per a la fase de cassació, o si s'ha d'entendre que en aquests supòsits caldria donar-li, així mateix, prèviament, la condició de part en la instància", exposa.
A més, afegeix que "la hipotètica atribució de tal facultat sembla molt difícil de compatibilitzar amb la lògica jurídica de la cassació", ja que donaria peu l'advocat de l'Estat a formular noves qüestions i posar en dubte els fets donats per provats al TSJ o l'Audiència Nacional, "quan el que es pretén en la cassació és, realment, tan sols discutir la valoració casuística de les circumstàncies fàctiques del cas". En conseqüència, rebutja les dues possibilitats. Un "tercer problema" que apunta "és si l'advocat de l'Estat pogués personar-se en la cassació no com recurrent, sinó com recorregut".
Entrada del Tribunal Suprem de Madrid / EFE
Més recursos
Així mateix, sosté que "la reforma així introduïda tindrà un impacte molt significatiu sobre la Sala Tercera del Tribunal Suprem" i anticipa que "la secció encarregada de tramitar i resoldre aquests recursos necessitarà amb alta probabilitat de l'assistència del Gabinet Tècnic, per poder complir els terminis", per la qual cosa considera urgent "que se li doti de" mitjans personals i materials", denunciant que el seu personal ja està" saturat de treball".
Recomana també constituir una secció nova que es dediqui específicament a aquests recursos, ressaltant que d'aquesta manera es contribuiria a la "uniformitat" en l'estudi d'aquests, ja que actualment els recursos es reparteixen en virtut de l'òrgan que emet l'acte impugnat, "que pot variar segons cada comunitat autònoma", "ja que les mesures sanitàries concernides poden procedir de diferents conselleries".
Aquesta normativa, que va ser aprovada el dimarts pel Consell de Ministres, també contempla mantenir una moratòria per pagar el preu dels lloguers, així com evitar els desnonaments dels col·lectius vulnerables.
Imatge principal: Un cartell anuncia sobre les restriccions nocturnes / EFE