El Tribunal Suprem ha resolt que Uralita ha d'indemnitzar no solament als familiars de treballadors d'una de les seves fàbriques, situada a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), sinó també a veïns que vivien prop de la mateixa i que també es van veure afectats per la contaminació de les emanacions d'amiant.

En una sentència l'alt tribunal estableix que Corporació Industrial de Materials de Construcció S.A. (abans denominada Uralita) ha d'indemnitzar 39 afectats pels danys causats per l'activitat industrial que l'empresa va desenvolupar a Cerdanyola del Vallès entre 1907 i 1997 consistent en la fabricació d'elements per a la construcció mitjançant l'ús d'amiant.

Aclareix que entre ells no solament figuren familiars de treballadors de la fàbrica sinó també persones que vivien en les proximitats i que igualment es van veure perjudicades per la contaminació ambiental, en concret per emanacions i residus procedents de la mateixa.

Agent de la Guàrdia Civil requisant plaques d'uralita i sacs amb restes de fibrociment / ACN

Més de 2,3 milions d'euros

El total de la indemnització supera els 2,3 milions d'euros, i el Suprem estima parcialment el recurs dels afectats en el sentit d'apreciar el dany moral derivat de les plaques pleurals, que són una manifestació radiològica de l'exposició de l'amiant, que implica un factor de risc encara que no comporta afectació pulmonar.

Per a això té en compte el risc d'acabar contraient una malaltia derivada de l'amiant, el llarg període d'incertesa pels elevats períodes de latència de la malaltia i el fet que els demandants viuen en una població amb un elevat percentatge de malalties d'aquesta classe. Els perjudicis al·legats en la demanda dels afectats es basaven en la inhalació de fibres d'amiant.

La roba de treball, contaminada

En primer lloc pels familiars dels treballadors de l'empresa, que retornaven als seus respectius domicilis amb les robes de treball contaminades, però també per les persones que vivien en les proximitats de la fàbrica a conseqüència de les emanacions i residus procedents de la mateixa.

Un jutjat de primera instància va estimar la demanda solament quant a les pretensions dels familiars de treballadors que havien prestat els seus serveis en l'empresa entre 1971 i 1977.

Posteriorment, l'Audiència Provincial va ampliar la responsabilitat de l'empresa respecte a tots els familiars de treballadors, sense limitar-la a aquest període, i va estimar també la demanda quant als veïns. El Suprem desestima ara els recursos interposats per la companyia.

L'alt tribunal considera que la utilització de l'amiant en els processos industrials, i especialment la inhalació de la pols que es desprenia en la fabricació de productes derivats, conformava un indiscutible risc per a la salut perfectament conegut si més no en la dècada dels anys quaranta del segle passat.

Edifici proper a la via del tren on Uralita hi descarregava les mercaderies / ACN

L'empresa era conscient dels riscos

Afegeix que l'entitat demandada tenia perfecta constància dels riscos que aquestes substàncies generaven per a la salut dels treballadors i d'altres persones.

Així mateix, de la perillositat de l'activitat industrial que desenvolupava, mentre era susceptible de generar diferents patologies respiratòries elevades fins i tot a la condició de malaltia professional.

La sentència agrega que sobre els veïns l'empresa era conscient que la seva activitat industrial era anormalment perillosa i això li obligava a extremar les precaucions degudes en un grau molt elevat i a adoptar mesures eficients per evitar o disminuir els riscos i garantir la indemnitat de les persones.

"Les circumstàncies acreditades en el litigi indiquen que, lluny d'observar-se aquest especial deure de cura exigible, es va incrementar el risc en la gestió no solament amb deficiències en el manteniment intern dels nivells de contaminació tolerables sinó també en la contaminació ambiental", fonamenten els magistrats.

Respecte dels familiars dels treballadors expliquen que "era coneguda la retenció i dipòsit sobre les peces de treball de les fibres i pols de l'amiant".

Per això, el tribunal considera que "no era difícil per a l'empresa representar-se, en la seva activa obligació de prevenir danys, que la referida vestimenta arribés impregnada d'aquestes substàncies als seus domicilis, on eren rentades, i que per tant constituís un focus de contaminació per als seus familiars convivents".

La Sala confirma també la compatibilitat entre les indemnitzacions reclamades pels hereus de les persones ja mortes i les corresponents al dany experimentat per aquests com perjudicats per la seva mort. 

 

Foto principal: Façana de l'antic edifici proper a l'estació del tren on Uralita hi descarregava les mercaderies a Cerdanyola del Vallès / ACN